diumenge, 9 de març del 2014

Gripaus depredats per llúdriga a la Llémena

Avui, us n'explico una de fora la comarca del Pla de l'Estany, però de molt a prop. Una sortida a Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) ens ha permès descobrir les restes de gripau comú menjades per llúdriga.

No ho havia vist mai, tot i que ho havia llegit en llibres i és un fet molt comú. La Llémena en aquest tram a Sant Aniol en aquest mes de març porta poca aigua, deixant basses aïllades i sense aigua corrent contínua. No hi ha peixos ni cranc americà, part essencial de la seva dieta per exemple a l'Estany de Banyoles. Aquí les llúdrigues han d'aprofitar altres recursos.

Fins a 7 exemplars de gripau comú que havien acudit a una d'aquestes basses del riu a fer la posta d'ous han estat depredats. Hem trobat restes de la pell dels gripaus donada la volta com un mitjó. Aquesta és la tècnica que la llúdriga utilitza per alimentar-se dels gripaus, i així no ingerir la seva pell que és tòxica. Quina habilitat, no???

Tot i no quedar cap gripau viu a la bassa, si que hi havia nombroses línies d'ous negres, pel que la vida continua el seu camí a la Llémena. Finalment també hem localitzat un excrement amb la típica olor de llúdriga sobre una pedra que ens permetrà comprovar que hi ha a l'excrement i coneixer més sobre aquesta espècie.




Restes de gripau comú (bufo bufo) depredades per llúdriga (Lutra lutra) a la llémena.



Postes de gripau comú (Bufo bufo) a la Llémena a sant Aniol de Finestres (Garrotxa).

diumenge, 19 de gener del 2014

Anellament amb sorpreses de dormidor d'ocells a la llacuna de Casa Nostra

Anellament de dormidors d'ocells, una aventura pels anelladors i ornitòlegs.

Les sessions d'anellament científic d'ocells solen ser una activitat que s'inicia de ben d'hora al matí i acaba al migdia, tot i que hi ha que fa sessions contínues en migració, però no és l'habitual. Un altre mena d'esforç és el que requereix l'anellament de dormidors d'ocells. Aquesta modalitat el que busca es anellar ocells quan van a un ajocador o dormidor al vespre. Els dormidors més clàssics són els que fan ocells com les orenetes en canyissars per exemple quan fan les migracions. També hi ha ocells que fan dormidors a l'hivern, i també en canyissar com els cruixidells o els repicatalons. Anellar en dormidors permet capturar molts ocells en poca estona, i augmenta les opcions de fer captures d'ocells amb anelles estrangeres, a part de donar un coneixement complet sobre l'espècie. 

El passat dissabte doncs, juntament amb membres del voluntariat ambiental de Limnos i aspirants a anelladors, ens vam reunir a la llacuna de Casa Nostra per anellar un dormidor de repicatalons. Aquestes sessions són però dures perquè cal muntar xarxes a l'aigua, calen botes, fa fred,  fer espai a vegades en el canyissar estassant, i acabar quan es fosc anellant els ocells amb un frontal. De jove és més fàcil, de gran costa més posar-s'hi. Això sí, és una aventura.

L'aventura va començar malament amb amenaça de pluja, i a punt de suspendre-ho tot. Com que som (sòc) uns descerebrats, i com que costa tant organitzar un anellament d'aquests, perquè sempre es feina, malgrat l'amenaça de pluja vam muntar igualment 6 xarxes entre les 2 i les 4 de la tarda!!!!. Tot i consultar meteocat.com, meteoblue.com, i tots els meteo que se us acudeixin, ens vam arriscar. A les 4 queia un ruixat de nassos, i després d'haver capturat un mosquiter i una cardina estavem a punt de desistir. Després d'estar 45 minuts dins el cotxe esperant que la pluja pares, ens vam decidir a treure les xarxes. Llavors tot va canviar. Van caure ocells i la pluja va parar, i el premi és que enlloc d'anellar un dormidor de repicatalons, vam descobrir un dormidor de grassets d'aigua (Anthus spinoletta), un ocell considerat escàs a l'Estany, però que va resultar ser més nombrós del que ens pensàvem. A part del grasset d'aigua. també hi havia altres ocells en dormidor com cruixidell, titelles i, com no, alguns repicatalons. És el primer anellament a la comarca d'aquesta espècie!!!!!!!!!!!!!!!! i ha ajudat a millorar considerablement el coneixement del seu comportament a la zona.

Llistat de captures:

  • 8 grasset d'aigua (Anthus spinoletta)
  • 2 Titella (Anthus pratensis)
  • 3 Cruixidells (Emberiza calandria)
  • 3 pit roig (Erithacus rubecula)
  • 2 rossinyol bord (Cettia cetti) anellats a l'estació de La Puda situada a uns 200 metres
  • 1 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
  • 1 mallerenga blava (Cynistes cyaneus)
  • 1 cardina (carduelis carduelis)
  • 1 mosquiter (Phylloscopus collybita)

Total 22 captures


Cruixidell anellat i detall del cap del cruixidell.


 Titella anellada a la llacuna de casa Nostra.


Un dels grasset d'aigua anellats a la llacuna.


Primeres dades del cens d’ocells aquàtics de l’Estany

El dissabte 11 de gener es va fer el cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles. El cens forma part d’un cens d’ocells que es fa a nivell global a tots els aiguamolls d’Europa i que censa els ocells entre el 10 i el 20 de gener.
Els  resultats del cens són bastant similars a altres anys, només amb la curiositat que s’ha detectat una major concentració de fotges i ànecs al front d’estany. No s’ha censat cap morell caproig, una especie fixa des de feia molts anys, es pot considerar la notícia més negativa del cens. A favor la diversitat d’anàtides, sense comptar els ànecs domèstics.
A l’espera de recollir algunes dades més d’alguna altra espècie, aquest són els resultats provisionals del cens a l’Estany.
Ànecs:
  • 207 ànec collverd
  • 10 ànecs domèstics
  • 1 ànec mandarí
  • 2 ànecs xibec
  • 10 xarxets comú
  • 2 ànec griset
gavians i gavines
  • 358 gavià argentat
  • 320 gavina vulgar
Altres ocells aquàtics
  • 146 esplugabous en un dormidor a l’Estany
  • 1 bernat pescaire
  • 1 martinet blanc
  • 11 corb marí gros
  • 2 cabusset
  • 275 fotges
  • 19 polla d’aigua
  • 3 rascló
  • 1 xivita
  • 1 blauet
Rapinyaires (pla de Martís- Platja d’Espolla)
  • 6 aligots
  • 1 falcó peregrí
  • 1 xoriguer comú
En el cens van participar 12 persones voluntàries, sense els quals el cens no hauria estat possible.
Durant el cens es va comprovar com ja s’han iniciat les obres de la carretera i com en alguns recs de la zona de la Punta Freixenet hi havia una gran acumulació de deixalles, especialment ampolles de plàstic.




diumenge, 5 de gener del 2014

Comença la temporada d'anellaments a La Puda de l'hivern

Ens esperen 3 sessions del programa Sylvia de l'Institut Català d'ornitologia d'anellament d'ocells a la zona de La Puda. L'estació de la Puda està funcionant des de l'any 2000 que es van iniciar els primers anellaments.

Com cada any el seguiment es fa gracies a la participació d'un anellador expert de l'ICO i també membre de Limnos que fa el seguiment a nivell particular, però que obre les activitats d'anellament a tothom, i especialment al voluntariat ambiental de Limnos.

Ja hem realitzat dues de les sessions d'hiverns.

La primera el 15 de desembre vam capturar 33 ocells
La segona el passat 4 de gener vam capturar 26 ocells tot i el vent i la mica de plovisqueig que va fer.

Entre els dos dies s'han capturat:

  • 4 Pit-roig
  • 6 rossinyol bord
  • 3 Merles
  • 7 Mallerenga carbonera
  • 4 mallerenga cuallarga
  • 1 mallerenga d'aigua. Primer anellament hivernal a l'estació de la Puda!!!!!
  • 5 Bruel
  • 4 raspinells
  • 1 pardal de bardissa
  • 6 tallarols de casquet
  • 5 Cardines
  • 15 pinsans
han participat: en Gerard, David, Marc, Albert, Cristina,... merci a tots!

El proper anellament serà el dissabte 1 de febrer!!!!

dissabte, 4 de gener del 2014

Noticiari faunístic del segon semestre de 2013

Observacions destacades registrades entre l’1 de juliol i el 31 de desembre de 2013. Aquest és un resum de les observacions completes de la comarca que es poden consultar a www.ornitho.cat.
Durant el juliol els 3 polls de cigonya blanca de la llacuna de Casa Nostra ja volen del niu el 9/VII i es deixen de veure el 28/VII (CFQ). També s’observen diversos agró roig a l’Estany de Banyoles, amb un màxim de 3 el 19/VII (CFQ, MLX), i un portant branques a les potes al riu Fluvià a Vilademuls, el 17/VII (XHX) el que podria ser una cita probable de reproducció, que de confirmar-se seria la primera a la comarca. Un jove de martinet de nit a la llacuna de Casa Nostra el 27/VII (MLX), un falcó mostatxut a Esponellà el 23/VII (XHX) i un corriol petit prop de l’Espa a la Puda el 1/VII (JBV).
A l’agost destaquen fins a 6 grups de cigonyes migrant que s’han vist a Cornellà, Banyoles, Palol, Abocador,... amb un màxim de 180 e 16/VIII i un total de 371 exemplars migrant (CFQ, AJX, RCF, VCX, ...). També es veu un martinet ros el 12/VIII a l’Estany (CFQ), un màxim de 24 xivitones el 2/VIII (BGE), una arpella vulgar mascle que no podia volar a la llacuna de l’Artiga el 25/VIII i portada a un centre de recuperació on es va refer (CFQ) i finalment diversos gaig blau en pas per Esponellà el 25 i 27/VIII (AEX, DFP) i Sant Miquel de Campmajor el 26/VIII (AEX).
Durant el setembre hi ha un important registre d’espècies estrictament migrants com el còlit ros, cueretes grogues, gaig blau, ballester,... també ocells aquàtics migratoris com els cullerots, xarxet, morell de cap-roig, i dels quals destaca 1 xarrasclet el 12/IX a la llacuna de Margarit de Porqueres (DFP, GFP). També en pas rapinyaires com l’àguila marcenca, una arpella vulgar a Fontcoberta el 23/IX (IBX) i àguiles calçades a Fontcoberta el 13/IX i Vilademuls el 11/IX (XHX). Destaca un jove d’escorxador al Pla de Martís el 15/IX (CFQ).
A l’octubre a destacar un grup de 9 cigonyes a Banyoles el 7/X (RCX), 1 xarxet a Cornellà del terri el 7/X (XHX), els xarxets i 2 ànecs grisets arriben a les llacunes de Can Morgat cap al 29/X i s’hi ha quedat tot l’hivern (CFQ, AAX), i una fredeluga el 31/X també a Can Morgat (AAX). Dada curiosa també la d’una boscarla dels joncs en migració el 2/X a Banyoles (IBX).
El novembre segueixen passant ocells migradors com morells de cap roig, ànec xiulador, cullerots, i alguna cosa interessant com un milà reial el 15/XI al Pla de Martís (MPX), ocells residents com l’àguila calçada vista el 20/XI a Banyoles (IBX) i arriben els hivernants al Pla de Martís, com les fredelugues, el botxí o l’arpella pàl·lida.
Finalment el desembre amb el fred es consoliden els hivernants, com els xarxets i els 2 grisets a les llacunes de Can Morgat, i arriben de nous com el durbec, 1 vist el 1/XII a Serinyà (CPB), l’esmerla al Pla de Martís el 19 i 29/XII (XHX, MCX), i segueixen passant ocells com les 40 grues vistes al Pla de Martís el 4/XII (IBX).
Pel que fa a mamífers cal destacar l’observació de nombroses llúdrigues, 3 als recs al 23/VII (DLX), 1 atropellada a l’Estany el 15/XI, 1 a la Puda el 15/XI (MFX), a la llacuna de Margarit els 19 i 20 /XII (JSX, DFP) als Amaradors, o a la resclosa de Serinyà, on es veu habitualment amb màxim de 3 exs. el 30/XI (AAX).
Observadors: AAX: Albert Alonso; AEX: Albert Escriu; AJX: Arnau Juscafresa; BGE: Bienvenido Gómez; CFQ: Carles Feo; CPB: Cristina Pérez; DFP: David Funosas; DLX: Dani Latorre; FTX: Fran Trabalon; GFP: Gerard Funosas; IBX: Irene Barnosell; JBV: Jordi Burch; JSX: Joan Carlos Santiago; MCX: Marc Canal; MFX: Marc Fusellas; MLX: Mike Lockwood; MPX: Marc Puig; RCA: Ramon Casadevall; PFL: Ponç Feliu; XHX: Xavier Higueruelo; VCX: Victor Canyadas.


Podeu obtenir-lo en format paper amb la revista de LIMNOS, La Llúdriga núm. 88. Gener 2014.

diumenge, 1 de setembre del 2013

Jornada d'anellament intensa a les llacunes de Can Morgat. Agost 2013.

El passat dimecres i dijous 28 i 29 d'agost es va realitzar un anellament científic d'ocells a les llacunes de Can Morgat, amb la participació del voluntariat ambiental de Limnos, i el suport del Consorci de l'estany.

Abellerol capturat a Can Morgat.

Es va anellar durant la tarda nit del dimecres i durant tot el dijous. La jornada va ser molt profitosa amb 7 captures el dimecres i 116 captures el dijous. Destaca la presència de nombroses espècies en migració, amb elevats índex de greix i que van caure de forma bastant abudant com la boscar-la de canyar o el rossinyol i algun migrant escàs com la tallareta vulgar. Com a espècies singulars cal destacar la captura d'un picot garser petit mascle i de tres abellerols. Els dos dies van ser un festival de blauets, amb la captura de 9 blauets diferents, alguns diverses vegades, i tot joves. Està clar que son exemplars ja en dispersió de les zones de cria properes. Finalment destacar que vam posar dues xarxes dins la llacuna de l'Artiga, entre les balques i amb aigua per a capturar les orentes quan vana  dormir. En total s'han capturat 50 orenetes vulgars i 2 orenetes de ribera.


Picot garser petit (Dendrocopos minor)

Van participar de l'anellament 8 persones, i es van posar 12 xarxes. vam tenir la visita dels agents rurals, que estaven avisats, i també dels mossos d'esquadra perquè els havien avisat que hi havia furtius posant xarxes a la zona. Tot i que les xarxes estaven senyalitzades amb etiquetes algu va trucar als agents. Tampoc passa res, és senyal que la gent està molt sensibilitzada amb el tema i amb la protecció de la natura!!!


Llista d'ocells capturats entre dimecres i dijous a les llacunes de Can Morgat.

Boscarla de canyar
11
Blauet
9
Oreneta vulgar
50
Oreneta de ribera
2
Verdum
3
Gratapalles
7
Merla
6
Rossinyol bord
6
Rossinyol comú
5
Tallareta vulgar
1
Tallarol de casquet
1
Tallarol de garriga
1
Papamosques gris
1
Mallerenga blava
2
Picot garser petit
1
Abellerol
3
Trist
2
Cuereta blanca
1
Pardal comú
3
Primeres captures
115

Recollida una arpella vulgar que no podia volar a les llacunes de Can Morgat

Sorpresa a la llacuna de l'Artiga a l'Estany de Banyoles el 25 d'agost de 2013 al vespre.

Quan m'he acostat a la balca de la llacuna per veure si hi havia orenetes se m'ha aixecat i posat a fer salts una arpella vulgar!!!!!!! Una espècie que costa de veure per la zona de l'estany.

No podia volar i ens hi hem pogut acostar fàcilment. L'hem agafat amb una manta i l'hem guardat tota la nit en una caixa fins que avui l'hem portada als Agents Rurals del Pla de l'Estany. L'han portada al centre de fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, que fan una tasca fantàstica amb els animals ferits!!. A veure si es pot recuperar!!!!!
Fan molt de respecte els rapinyaires, la seva mirada és guapíssima. Tota una experiència.



Al cap d'uns dies ja tenim notícies de l'arpella (2 setembre). La radiografia no mostra problemes ossis, per tant no té res trencat. Un company expert en mudes de rapinyaires ens explica que es tracta d'un mascle de segon any, no d'una femella com ens semblava. La determinació del sexe no és fàcil, però el color de l'iris clar pels mascles és un sistema eficaç.

Com ja hem explicat la radiografia no detectava cap anomalia que expliqués el perquè del seu ingrés, tot i ser recollida amb símptomes de feblesa i manca de nutrició. 
Com és que l'animal estava desnodrit? 
Podria deure's a la muda de l'ocell. Com s'observa, a l'ala dreta té mudades les secundàries, aquestes ja de segona generació, amb coloració marró fosc, marges nous, etc.. així també la gran majoria de grans cobertores, que van en consonància amb les respectives secundàries -menys 3 GC-. Aquesta muda completa de secundàries és típica en els segons anys al mes de novembre, i no a finals d'agost, on hauria de mostrar quasi totes les secundàries juvenils (de primera generació). Les cinc primàries internes també són mudades, però aquest fet és normal. ... 
Com és que ha mudat abans d'hora les plomes ? 
O ha tingut un accident que li ha afectat a les plomes secundàries (li han caigut per accident, atac, col·lisió?) i ha estat sense plomes uns dies, o ha patit un problema biològic, d'avançament de la muda. En tot cas segurament aquest accident ha provocat la caiguda massiva de plomes, enlloc del canvi progressiu que es produeix en la muda natural, i per tant ha estat uns dies sense poder volar. Ha sobreviscut, però no s'ha pogut alimentar bé patint un cert desgast que li podia haver costat la vida.

Esperem que es recuperi aviat!!!.
Gràcies pels comentaris d'en Fran Trabalon i l'Àlex Ollé.

dissabte, 24 d’agost del 2013

Resultats de la campanya d’anellament d’ocells als aiguamolls de la Puda 2013.


Resultats de la campanya d’anellament científic d’ocells del programa Sylvia als aiguamolls de la Puda durant el 2013. Es manté la tendència estable dels últims anys amb la recuperació d’espècies nidificants com la boscarla de canyar i el blauet. No s’aprecien canvis a partir de les actuacions d’eliminació de plantes exòtiques efectuades a la zona des del 2012.

Carles Feo Quer
17 Agost 2013.


Presentem els resultats del programa de seguiment de l’avifauna a l’estació d’anellament de “La Puda” corresponents als cicles anuals de l’any 2013, que es desenvolupen des de l’any 2000. L’estació està coordinada per un anellador expert membre de l’Institut Català d’ornitologia (ICO) que actualment realitza els treballs de forma voluntària i en col·laboració amb el voluntariat ambiental de l’associació Limnos. L’estudi que s’està duent a terme es basa en el projecte SYLVIA de seguiment de les tendències poblacionals dels ocells a Catalunya utilitzant l’anellament científic com a metodologia (per més informació consulteu: www.ornitologia.org/monitoratge/sylvia.htm). Durant el període reproductor es realitzen 7 sessions d’anellament entre maig i agost des de la sortida del sol fins les 12 del migdia amb 10 xarxes col·locades sempre al mateix lloc. Enguany les fortes pluges van inundar la zona durant les dues primeres sessions (mes de maig), amb aigua abundant a gairebé totes les xarxes.

CATALA
NOMBRECI
1era captura
Recaptures
Total
Blauet
Alcedo atthis
1

1
Picot garser gros
Dendrocopos major
1

1
Pit-roig
Erithacus rubecula
21
2
23
Rossinyol
Luscinia megarhynchos
6
1
7
Merla
Turdus merula
25
5
30
Tord comú
Turdus philomelos
2

2
Rossinyol bord
Cettia cetti
15
5
20
Boscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus
4

4
Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla
11
1
12
Mosquiter comú
Phylloscopus collybita
1

1
Bruel
Regulus ignicapilla
1

1
Mallerenga cuallarga
Aegithalos caudatus
1

1
Mallerenga blava
Parus caeruleus
1

1
Mallerenga carbonera
Parus major
10

10
Raspinell comú
Certhia brachydactyla
2

2
Gaig
Garrulus glandarius
3

3
Estornell vulgar
Sturnus vulgaris
1

1
Pardal comú
Passer domesticus
2

2
Verdum
Carduelis chloris
3

3
19 espècies
111 primeres captures
111
14
125

Taula 1. Captures d’ocells en les 7 sessions d’anellament científic d’ocells de la primavera-estiu de 2013.

La zona d’estudi està situada als aiguamolls de la Puda, al sud de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Banyoles (UTM 479591-4662515) a una alçada de 75 m.s.n.m (Figura 2). Ocupa una extensió d’unes 2 hectàrees i l’hàbitat principal és un bosc de ribera en successió que es desenvolupa entremig de recs, estanyols, plantacions de caducifolis i camps de conreu. La vegetació ha evolucionat des d’un estadi inicial l’any 2000 molt arbustiu amb arbres de poca alçada, jonqueres i espais oberts fins a una comunitat de bosc de ribera més densa, dominada per freixes (Fraxinus angustifolia) i gatells (Salix atrocinerea) amb abundància de plantes invasores com troana (Ligustrum lucidum),  Pyracantha spp., i xuclamel japonés (Lonicera japonica). L’any 2012 i 13 el Consorci de l’estany ha actuat a la zona per eliminar plantes exòtiques en el marc d’un projecte LIFE +Natura.

                                  Imatge d’un gaig capturat a la Puda el 2013.

Durant el període reproductor de 2013 s’han capturat 125 ocells, dels quals 111 són primeres captures, és a dir que no hi comptem els ocells que han caigut per segona o tercera vegada en el mateix període. Les 111 captures corresponen a 19 espècies de les quals les més abundants son la merla, el pit-roig, el rossinyol bord, el tallarol de casquet i la mallerenga carbonera. Com a curiositats aquest any cal citar la captura d’un blauet, un picot garser gros, un estornell i 4 boscarles de canyar, una espècie netament lligada a ambients humits i molt escassa a la zona.



Edat 3
Edat 4
Edat 5
Edat 6

CATALA
NOMBRECI
Joves
No Jove
2on any
Adults
Total
Blauet
Alcedo atthis
1



1
Picot garser gros
Dendrocopos major



1
1
Pit-roig
Erithacus rubecula
15

5
1
21
Rossinyol
Luscinia megarhynchos


2
4
6
Merla
Turdus merula
8

4
13
25
Tord comú
Turdus philomelos
2



2
Rossinyol bord
Cettia cetti
7
1
5
2
15
Boscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus
1
3


4
Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla
1

7
3
11
Mosquiter comú
Phylloscopus collybita


1

1
Bruel
Regulus ignicapilla
1



1
Mallerenga cuallarga
Aegithalos caudatus

1


1
Mallerenga blava
Parus caeruleus


1

1
Mallerenga carbonera
Parus major
5

1
4
10
Raspinell comú
Certhia brachydactyla


1
1
2
Gaig
Garrulus glandarius



2
2
Estornell vulgar
Sturnus vulgaris

1


1
Pardal comú
Passer domesticus

2


2
Verdum
Carduelis chloris



3
3
9 espècies reproductores

41
8
27
34
110


Taula 2. Captures d’ocells segons la seva edat (Codi Euring) en les 7 sessions d’anellament científic d’ocells de la primavera-estiu de 2013. L’edat 3 son joves nascuts el 2013, l’edat 5 són joves nascuts el 2012, l’edat 4 són ocells que només se sap que no han nascut el 2013, i l’edat 6 són els pròpiament adults, no nascuts ni al 2012, ni 2013 sinó anterior.

De les 19 espècies capturades, només de 9 s’han capturat joves de l’any, comprovant la seva reproducció. Destaca la reproducció de la boscarla de canyar i el blauet, espècies típicament de zones humides. L’espècie comú reproductora més habitual és el pit-roig i la merla.

Pel que fa a l’evolució comparativa de les captures des del 2000, cal destacar que després d’una caiguda important de les captures a partir del 3er i 4rt any, els nombres totals de primeres captures mostren una tendència estable entre els 110 i els 200 individus, a més tenint en compte que des de 2012 es realitzen menys sessions d’anellament (veure Fig.1). Es manté també el nombre d’espècies capturades, indicant que amb 7 sessions no s’ha perdut capacitat per detectar les espècies presents a la zona. Des del 2005 l’espai presenta una notable estabilitat. Amb els resultats a la vista no sembla que les actuacions d’eliminació de plantes exòtiques hagin tingut un efectes en els resultats de l’estació. D’entre les espècies cal destacar les 4 captures de boscarla de canyar que no s’aconseguien des del 2006.


Figura 1. Primeres captures des de l’any 2000 fins al 2013. cal especificar que a partir del 2012 només es realitzen 7 jornades d’anellament, enlloc de les 10 inicials, degut a un canvi de la metodologia.

Figura 2. Nombre total d’espècies diferents capturades a cada campanya entre 2000 i 2013. Els anys 2012 i 113 amb 7 sessions d’anellament enlloc de 10.

A continuació s’adjunten els gràfics de cinc de les espècies més abundants o emblemàtiques de l’estació d’anellament, que permetran observar algunes tendències en les espècies.

El tallarol de casquet és l’espècie que ha estat més capturada a la zona d’anellament de la Puda. Malgrat tot es pot comprovar en el gràfic que la majoria de les captures es concentren entre l’any 2000 i 2003 quan la zona de la Puda era una zona de pas o d’acumulació de joves  (edat 3) de tallarol de casquet reproductors de l’entorn de l’Estany o ja en pas. La majoria d’aquests individus es van capturar a finals de juliol. L’espècie presenta una tendència a la baixa a Catalunya els últims anys que a l’estany també es pot comprovar per una baixa taxa de reproducció i escassa presència d’adults, a la baixa des de 2008.

Figura 3. Evolució de les primeres captures de tallarol de casquet. Edat 3 son els joves nascuts el mateix any, els d’edat 5 són joves d’un any nascuts l’any abans, i els d’edat 6 són els que tenen 2  o més anys.

Figura 4. Evolució de les primeres captures de pit-roig. Edat 3 son els joves nascuts el mateix any, els d’edat 5 són joves d’un any nascuts l’any abans, i els d’edat 6 són els que tenen 2  o més anys.

El pit-roig presenta els majors índex de reproducció a la zona, amb una elevada presència de joves i a més constant al llarg dels anys. Hi ha una elevada estabilitat pel que fa als adults, amb la pitjor dada per adults el 2013.



















Figura 5. Evolució de les primeres captures de merla. Edat 3 son els joves nascuts el mateix any, els d’edat 5 són joves d’un any nascuts l’any abans, i els d’edat 6 són els que tenen 2  o més anys.

Figura 6. Evolució de les primeres captures de rossinyol. Edat 3 son els joves nascuts el mateix any, els d’edat 5 són joves d’un any nascuts l’any abans, i els d’edat 6 són els que tenen 2 o més anys.

La merla és una espècie molt abundant amb importants oscil·lacions en la reproducció, amb anys molt bons (2002, 2007 i 2010), amb anys dolents (2008, 2012) pel que fa als joves nascuts el mateix any (edat 3). Hi ha una població estable d’adults entre 5 i 15 exemplars i de joves de l’any anterior entre 0 i 10.

Cas paradigmàtic el del rossinyol, semblant al del tallarol de casquet però segurament relacionat amb l’evolució de la vegetació arbustiva cap a més forestal. Molta reproducció entre 2000 i 2003, i a partir de llavors una davallada en les captures de joves i fins i tot d’adults. Molt escàs el 2013, després de les actuacions d’eliminació de plantes exòtiques (piracants i xuclamel, essencialment arbusts).

Figura 7. Evolució de les primeres captures de boscarla de canyar. Edat 3 son els joves nascuts el mateix any, i els d’edat 4 són els que tenen 1 o més anys.

La boscarla de canyar és una espècie que nidifica a l’estanyol de la Cendra o als canyissos inundats de sota la línia elèctrica. Els joves a vegades poden caure a les xarxes en moure’s. L‘espècie es considerava casi desapareguda a la zona entre 2005 i 2012 quan no s’han trobat joves nascuts i els adults eren poc nombrosos. A més la majoria dels joves capturats ho eren al principi o al final del període de mostreig pel que podrien ser exemplars provinents d’altres zones de l’Estany o en migració primerenca o tardana. S’han exclòs les dades del 2000 quan hi va haver una entrada molt gran de desenes d’individus durant la primera sessió del maig i es van capturar 106 exemplars en total.

TOTAL D’ESPÈCIES CAPTURADES PER ANELLAMENT A LA ZONA DE LA PUDA DES DEL 2000.

Primeres captures del total de totes les sessions Sylvia de primavera entre 2000 i 2013.

EURING
CATALA
NOMBRECI
Total
7240
Cucut
Cuculus canorus
1
7390
Xot
Otus scops
2
7610
Gamarús
Strix aluco
2
8310
Blauet
Alcedo atthis
3
8560
Picot verd
Picus viridis
5
8760
Picot garser gros
Dendrocopos major
10
8870
Picot garser petit
Dendrocopos minor
1
9720
Cogullada vulgar
Galerida cristata
1
9920
Oreneta vulgar
Hirundo rustica
21
10010
Oreneta cuablanca
Delichon urbicum
1
10660
Cargolet
Troglodytes troglodytes
80
10990
Pit-roig
Erithacus rubecula
422
11040
Rossinyol
Luscinia megarhynchos
231
11220
Cotxa cua-roja
Phoenicurus phoenicurus
1
11390
Bitxac comú
Saxicola torquatus
11
11870
Merla
Turdus merula
416
12000
Tord comú
Turdus philomelos
41
12200
Rossinyol bord
Cettia cetti
249
12260
Trist
Cisticola juncidis
3
12430
Boscarla dels joncs
Acrocephalus schoenobaenus
1
12510
Boscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus
225
12600
Bosqueta vulgar
Hippolais polyglotta
64
12650
Tallarol de garriga
Sylvia cantillans
13
12670
Tallarol capnegre
Sylvia melanocephala
19
12760
Tallarol gros
Sylvia borin
28
12770
Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla
658
13070
Mosquiter pàl·lid
Phylloscopus bonelli
1
13110
Mosquiter comú
Phylloscopus collybita
15
13120
Mosquiter de passa
Phylloscopus trochilus
5
13150
Bruel
Regulus ignicapilla
15
13350
Papamosques gris
Muscicapa striata
2
13490
Mastegatatxes
Ficedula hypoleuca
11
14370
Mallerenga cuallarga
Aegithalos caudatus
58
14400
Mallerenga d'aigua
Parus palustris
2
14620
Mallerenga blava
Parus caeruleus
108
14640
Mallerenga carbonera
Parus major
207
14870
Raspinell comú
Certhia brachydactyla
61
15080
Oriol
Oriolus oriolus
5
15390
Gaig
Garrulus glandarius
15
15490
Garsa
Pica pica
1
15820
Estornell vulgar
Sturnus vulgaris
3
15910
Pardal comú
Passer domesticus
75
15980
Pardal xarrec
Passer montanus
11
16360
Pinsà comú
Fringilla coelebs
1
16400
Gafarró
Serinus serinus
25
16490
Verdum
Carduelis chloris
73
16530
Cadernera
Carduelis carduelis
34
16600
Passerell comú
Carduelis cannabina
12
18580
Gratapalles
Emberiza cirlus
2
Total


3251


Un agraïment al propietari dels terrenys on es realitza l’anellament, el Sr. Oller, i a tots els participants de les sessions d’anellament d’aquest any 2013 que fan que l’activitat del voluntariat sigui més fàcil i enriquidora:

Jordi Burch, Gerard Funosas, David Funosas, Marc Fusellas, Ferran Broto, Laura Pagès, Cristina Roca, Juanjo Butron, Xavi Vila, Marc Aubets, Albert Escriu, Cristina Pairó, Engràcia Canal,...


Participants en una sessió d’anellament 2013.