Butlletí naturalista núm. 2. Anuari d’observacions de fauna del 2010. Desembre 2012

Butlletí Naturalista-PlaEstany-II-2010

A la recerca del tritó pirinenc en una riera de Mieres

El passat 4 de desembre de 2012 vaig realitzar una expedició per veure com estava una població de tritó pirinenc en una riera de Mieres de la conca de la Llémena.

Fer excursions per buscar una espècie d'animal no és molt habitual, però és una bona excusa per passejar-se per una riera fantàstica amb una vegetació d'aspecte humit, amb molses creixent sobre els arbres a 2 i 3 metres d'alçada, en un ambient ombrívol, amb arbres caiguts i una riera amb molt poca aigua només a la capçalera.

Just en uns petits tolls d'aigua corrent a la capçalera d'aquest afluent de La Llèmena hi viuen i s'hi reprodueix un amfibi del grup dels urodels, el tritó pirinenc (Calitriton asper). Vaig poder contabilitar 8 individus un dels quals de mida petita. També hi havia larves, però tot i que no les vaig poder agafar per mirar-les millor semblaven de salamandra. Hi haurem de tornar més endavant per veure si hi crien de forma habitual.

El ratpenat més gran d´Europa dorm a la Fageda i caça a l´Estany de Banyoles

Us enllaço aquesta notícia apareguda al Diari de Girona, a partir de l'Agència catalana de Notícies.

OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l'Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
"Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d'unes hores al seu refugi habitual", explica el cap de l'àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.

Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s'enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l'any 2005, s'han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.

Més enllà de la Garrotxa
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d'influència es limitava a la Garrotxa. S'ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l'Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l'Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. "Són animals que necessiten molt d'aliment", explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s'hagin localitzat.

El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d'en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l'Europa central però una autèntica "raresa" a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d'això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.

Una altra dada que han conegut els experts és el procés d'aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d'Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d'aquí durant tot l'any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d'octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s'intentarà saber què fan els mascles durant tot l'any o per què no crien aquí les femelles.

Un bon bioindicador
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de "bioindicador"; és a dir, que permet conèixer quin és l'estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà "impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació".

Més informació en aquests enllaços:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/22/ratpenat-mes-gran-deuropa-dorm-fageda-menja-lestany-banyoles/591988.html

http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=9239&t=El+ratpenat+m%C3%A9s+gran+d%E2%80%99Europa+ca%C3%A7a+a+l%E2%80%99Estany+de+Banyoles+i+dorm+a+la+Fageda+d%E2%80%99en+Jord%C3%A0

http://es.wikipedia.org/wiki/Nyctalus_lasiopterus

Diversos grups de Cigonyes passen per la comarca en el seu viatge cap a l’Àfrica

Octubre 2012. Escrit per Jordi Burch.

A diferència d’altres anys, l’agost - setembre de l’any 2012 ha deixat poques observacions de cigonyes en pas pel Pla de l’Estany, i no s’han vist com altres vegades estols de centenars de cigonyes dormint al Pla de l’Estany.

Malgrat tot, sí que han passat diversos grups en migració per la comarca entre el 15 d’agost i 4 d’octubre que és quan les cigonyes que han criat i les que han nascut al centre d’Europa inicien la migració cap als terrenys d’hivernada del nord i centre d’Àfrica. Durant aquests viatges s’aturen a diverses localitats per dormir o buscar-hi aliment. Normalment al Pla de l’Estany les cigonyes busquen un lloc alt on dormir per continuar el seu viatge el dia següent.

El primer estol va passar el 15 d’agost d’uns 50 exemplars parades en un camp de Porqueres. La nit del 10 al 11 de setembre van quedar-se a dormir diversos grups d’unes 80 entre Porqueres i Banyoles, en una grua de la plaça major de Porqueres (15 exs.), a l’abocador de Puigpalter (34 exs.) i a la fàbrica Nútrex (30 exs.). El dimarts 11 de setembre un grup de 7 exemplars estava a les torres de la Cooperativa agrícola, on es van poder llegir 4 anelles, dues suïsses i dues alemanyes. L’endemà van passar també un grup de 21 cigonyes per els aiguamolls de la Puda. Finalment el 21 de setembre un grup de 40 exemplars van passar pel Pla de Martís, i el 4 d’octubre un grup de 43 es van parar a descansar a l’abocador de Puigpalter, on es van llegir 2 anelles suïsses, 1 sueca, 11 alemanyes, 5 franceses i una del Centre de Recuperació dels Aiguamolls de l’Empordà.

Ja són molts els anys que les cigonyes passen per la nostra comarca en el seu viatge cap a l’Àfrica, on s’aturen a descansar i alimentar-se per continuar la seva migració. Per tant és de destacar el paper que estan desenvolupant les administracions i entitats locals per la conservació d’aquests espais d’interès natural per tal que puguem seguir gaudint d’aquest privilegi al llarg del temps.

També cal destacar en aquest 2012, un altre èxit del projecte de reintroducció de cigonyes al Pla de l’Estany ha tingut lloc aquesta primavera amb el naixement de 3 polls de la nova parella reproductora formada l’any passat i que havia intentat criar sense èxit el 2011. Les noves cigonyes s’han pogut anellar al niu i això permetrà fer-ne un seguiment al llarg del temps i veure els seus viatges migratoris.

Així doncs ja són 7 les cigonyes nascudes del projecte de reintroducció de cigonyes al Pla de l’Estany dut a terme pel Consorci de l’Estany. Després de l’establiment de la primera parella reproductora de l’any 2009, la parella actual està formada per un mascle alliberat l’any 2008 i una femella alliberada l’any 2010 a la zona de La Puda.

La zona de cria de les cigonyes es pot observar seguint l’itinerari 2- Ruta de la Puda i les Estunes i, des del Passeig Magdalena Aulina, al sud de l’Estany, però per això haurem d’esperar que tornin de la seva estada a Àfrica a principis de Febrer.

El gamarús cria als aiguamolls de La Puda un any més

La parella de gamarús ha criat altre cop a la zona de la Puda. Any rera any se senten els seus habituals cants a la zona propera a la Font de la Puda, i algun cop fins i tot es deixa veure.

El passat dissabte 23 d'agost es va fer un anellament a l'estació d'anellament de La Puda, dins el programa de seguiment SYLVIA, i vam tenir la sort de capturar un jove d'aquesta espècie. una de les 10 xarxes va permetre capturar aquesta espècie nocturna i obtenir-ne dades per al seu estudi.

És la segona captura d'un Gamarús (Strix aluco) a la zona de la Puda. Els voluntaris ambientals de Limnos que col·laboren amb l'estació d'anellament van poder gaudir d'un animal espectacular, a més de dos picots garsers grossos i nombrosos pitroig.

Seguiment i anellament de xoriguers a la Torre de Vilafreser, Pla de l’Estany.

Us adjunto aquest article de: Alba Casals Mitjà.

Juny 2012

Des del 2010 que es realitza el seguiment d’una parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) a la Torre de Vilafreser.

Es tracta d’una torre de vigilància d’origen romànic, de 18 metres d’altura i datada del segle XIII que es troba situada en una vall, emplaçament poc habitual per una torre destinada a la guaita però que, en aquest cas, tenia una raó de ser. Algunes torres se situaven en valls per tal de guanyar seguretat davant dels bandolers i durant les èpoques de guerra. La Torre de Vilafreser es troba situada al Camí Ral que portava des de França a Girona i a més mantenia contacte amb la Torre de Fellines, al Turó de Fellines, Vilademuls. També s’havia emprat el primer pis per guardar el gra que es produïa pels voltants, explica la gent del poble. Amb el pas dels anys, s’han afegit construccions més modernes entorn de la torre, així com un habitatge, quadres per al bestiar i un parell de coberts, tot i que actualment no hi viu ningú.

En tot el conjunt de construccions, però principalment a la torre, s’hi troba una gran diversitat d’espècies d’ocells criant: des de diverses parelles d’oreneta vulgar (Hirundo rustica), pardal comú (Passer domesticus) i pardal xarrec (Passer montanus) fins a la parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) o una parella d’òlibes (Tyto alba) que es troba a l’interior de les quadres.

A més, i com a curiositat, l’any passat es va trobar un poll, molt crescut, de gamarús (Strix aluco) al peu de la torre. També es va anellar i es va deixar allà, en un lloc segur, ja que no es va poder localitzar el suposat niu. Per tant, tot apunta que, almenys durant el 2011 va criar una espècie de rapinyaire diürn (el xoriguer) i dos de rapinyaires nocturnes, l’òliba i el gamarús.

Els ocells rapinyaires solen ser molt territorials i exceptuant les espècies que crien o poden criar en colònia, no toleren la proximitat d’altres individus, siguin o no de la seva espècie. En el cas de la parella de xoriguers i la parella d’òlibes no ha d’haver-hi cap problema, ja que comparteixen hàbitat però no horaris, eliminant així qualsevol conflicte que puguin tenir, però el cas de les òlibes amb presència de gamarús no deixa de ser estrany i poc habitual, i potser explicaria que encara avui no s’hagi detectat cap posta de les òlibes que finalitzés amb èxit.

Enguany es va tirar a terra un cobert que tocava amb la part frontal de la torre, deixant a més alçada aparent tres forats que quedaven just per sobre i els xoriguers han passat de criar a la part més alta i inaccessible de la torre a un d’aquests forats, situats a uns 10 metres del terra.

Un equip format per l’Alba Casals com anelladora responsable, Àlex Fonollosa com a escalador qualificat i Laia Fontoura, Adrià Bellvert, Neus Farriol i Josep Torrent (propietari de la torre) com a ajudants, va accedir al niu el passat 8 de juny. Es va verificar el nombre de polls i la bona condició física d’aquests. Al niu hi havia un total de 4 polls, dos mascles, una femella i un de sexe indeterminat, dels quals només 3 es van poder anellar (el forat era més profund del que semblava a simple vista i no es va poder accedir al quart poll). També es va capturar i anellar el mascle adult.

Amb això pretenem obtenir informació sobre la destinació final d’aquests polls, després de la dispersió juvenil. A finals d’estiu, marxaran a buscar un territori on instal·lar-se i si poden, criar l’any que ve, però també poden morir atropellats o per culpa d’una línia elèctrica. En qualsevol dels casos, si algú els troba o es recapturen mitjançant les tècniques per l’anellament científic, ens poden donar molta informació.

Fotografies de l'activitat d'anellament: Alba Casals.

Un xoriguer comú trobat ferit a Miànigues

Article i fotografia de: Jordi Burch 

Dissabte 24 de març uns veïns de Miànigues troben un Xoriguer comú (Falco tinnunculus) amb l’ala trencada i s’avisa als forestals perquè el duguin al centre de recuperació de fauna més proper. L’individu era un mascle jove, nascut l’estiu de l’any passat que es trobava en bon estat de salut però que presentava una ferida a l’ala segurament fruit d’un tret d’algun caçador, ja que la ferida era la habitual d’un perdigó de caça.

Una vegada més ens trobem davant d’aquest tipus d’agressions a unes espècies cada cop més amenaçades per la reducció dels seus hàbitats i per la pressió que s’exerceix sobre els mateixos individus, encara (tot i que en menys mesura) perseguits per alguns caçadors poc conscienciats i desconeixedors de la vida i importància que tenen aquestes espècies en els nostres entorns naturals i rurals.

Recordeu que si us trobeu algun animal ferit el millor és avisar als Agents Rurals 972583395 (Banyoles) i en cap de setmana 935740036 servei 24h.

Video de fauna sobre l'estany de Banyoles realitzat pel voluntariat de Limnos

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2012

Segueix la tendència positiva estable de la població d’ocells aquàtics de l’estany de Banyoles, amb uns resultats amb una gran diversitat i riquesa d’espècies comparats amb fa uns anys enrera. Només destacar que enguany no s’ha vist cap cigonya i que s’han deixat observar espècies curioses com el xibec o els xarxets.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 14 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Aquest any els resultats han estat molt positius doncs per exemple el nombre d’ànecs collverd i de polles d’aigua ha estat el major dels últims 10 anys de censos, sense representar cap augment exagerat. Una de les espècies censades més curioses ha estat un mascle de xibec, un ànec amb el cap vermell, que es deixa veure amb facilitat pel front d’estany, o l’ànec mandarí, tot i que aquest té un origen probablement escapat d’una granja.

La presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet o el morell cap-roig confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. El manteniment elevat de l’aigua de les llacunes de Can Morgat ha permés l’observació d’espècies com el xarxet, la xivita o el martinet blanc. Per tercer any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, també amb un lleuger creixement, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. No es va poder comptar cap cigonya, i es pateix una mica per el manteniment de la parella reproductora dels aiguamolls de la Puda. Esperem que hi arribin a la primavera. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres bastant baixes. S’ha notat l’efecte de l’acció de la falconeria als abocadors de Beuda i Puigpalter i al mateix estany entre els mesos de setembre i principis de desembre. Els nombres estan per sota de les xifres mitjanes de l’espècie els últims anys.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental, i amb la col3laboració dels agents rurals del Pla de l’Estany.

2003-2011 Recull de recuperacions interessants en 9 anys d’anellaments al Pla de l’Estany

Aquest és un recull de les dades mé sinteressants de recuperacions i controls d’ocells anellats a la comarca del Pla de l’Estany des de que soc anellador el 2003. Cal dir que a banyoles es va començar a anellar l’any 2000, pel que faltaria incorporar aquestes dades al total. Com podreu veure hi ha dades bastant curioses.

Comencem amb els ocells anellats a Banyoles i que s’han trobat morts o s’han tornat a agafar amb xarxes fora de la comarca del Pla de l’Estany.

Destaca els repicatalons localitzats a Finlàndia i Alemanya, la boscar-la de canyar capturada en pas a Banyoles anant a les zones de cria d’Ucraïna o un pitroig que va a hivernar a Algèria. Un dels balquers que va criar a les Llacunes de Can Morgat es va agafar en pas al Tancat de la Pipa a València, i també curiós el moviment d’un verdum anellat a la Puda i capturat a Sevilla l’hivern següent. Uns recuperació curiosa entre comarques gironines, és un lluer capturat a Girona, a Sant Gregori, 21 dies després de ser anellat a Banyoles, en una casa d’un company amb menjadores per aquest ocell.

Continuem amb els ocells anellats a Catalunya, però fora del Pla de l’Estany i recuperats a Banyoles.

Un lluer que fa el viatge al revés, primer l’anellen a Sant Gregori i l’any següent s’agafa a banyoles, sempre a l’hivern.

Finalment un resum dels ocells anellats a l’estranger, fora de Catalunya, i recapturats a Banyoles.

Un lluer de suïssa, un repicatalons de Suècia, una oreneta d’itàlia i una boscar-la de canyar de Sevilla són les dades d’ocells anellats fora de Catalunya i capturats a Banyoles o a la comarca, com a l’Illa de Fares.

Curiosament a La Puebla del Río, de Sevilla, hem compartit dos ocells, un verdum i una boscar-la de canyar.

Segona jornada d'anellament a La Puda del projecte Sylvia

El dissabte 7 de gener hem realitzat el primer anellament del 2012, corresponent a la segona jornada del periode d'hivern del projecte Sylvia de l'ICO.

A la sessió es van capturar els següents ocells:

Piroig                        10 (6 ja tenien anella)
Mallerenga cuallarga   6
Pinsà comú                 6
Tallarol de casquet      4
Bruel                           3
mallerenga carbonera  5
mallerenga blava         3
Tord                           2
Pinsà borroner            1
Rossinyol bord           1  Un exemplar anellat de 6,5 anys d'edat.
Pardal de bardissa      1

Us poso algunes fotografies fetes per Miquel Campos

Mallerenga blava (Foto: M. campos)

Pinsà borroner (Foto.M. campos)

Bruel (Foto M. campos)

Les llúdrigues del Fluvià

Les llúdrigues s’han fet més que habituals al riu Fluvià, on des de la seva reintroducció a principis dels anys 90 s’han establert amb èxit. Aquells primers exemplars alliberats van reproducir-se i els seus descendents ara es troben ben adaptats a les característiques del riu Fluvià i els seus afluents. Hi ha diverses zones on s’han vist en nombroses ocasions, a la desembocadura del riu Ser al Fluvià a la resclosa de Serinyà, a sota la resclosa de Martís, a Vilert, a Bàscara. No podem negar que fa goig veure aquesta espècie als nostres rius, senyal de bona qualitat ambiental, i de tranquil·litat per a reproduir-se.

Us deixem amb un recull de les nombroses observacions:

• 13/02/10. En Joan Abuli Espigul d’Argelaguer després de sentir la notícia de la llúdriga gravada al riu Ser el novembre del 2011 ens va fer arribar dues fotografies d’aquesta llúdriga vista el 13 de febrer de 2010 a la desembocadura del riu Ser.

• 04/11/10 1 ex. Al Serinyadell cap a les 7 de la tarda, va veure una llúdriga al Serinyadell, en la zona de la placeta de Can Beia, darrere l'església de Serinyà. Assegura que ho era: color marró, cua gruixudota... Estava menjant, suposem que crancs americans. Josep Roura (Agutzil Serinyà)

• 2011. Exemplars vistos al riu al costat d'aquest poble més avall de Bàscara. Arenys d'Empordà Garrigàs Francisco Martin.

• 15/09/11. 1 ex. A can Teixidor del terme, al costat del rec a Banyoles. Data aproximada. Rec Hort- teixidor Banyoles Gent de Can Brugada - Creu teixidor del terme.

• 22/09/11. 1 ex. Data aproximada. Al riu Fluvià entre càmping i resclosa de Martís a Esponellà. Lídia Salvanera.

• 22/10/11. 1 ex. Jove netejant-se i buscant menjar durant una estona al costat mateix del pont sobre el riu Ser a la Resclosa de Serinyà. Pont riu Ser, Resclosa de Serinyà. Carles Feo.

• 22/10/11. 1 ex. A Vilert, Esponellà. Josep Maria Mompart

• 22/10/11. 1 ex. Adult pescant peixos per sobre la resclosa de Martís. Resclosa de Martís, Esponellà. Josep Maria Mompart

• 06/11/11. Gravació de dues llúdrigues al Serinyadell, al mig de Serinyà. Serinyà Serinyà Xavier Almansa

• 12/11/11. 2 llúdrigues sota El Portell. Hi ha fotografies. Resclosa del mig de Martís Esponellà. Josep Maria Mompart.

• 10/12/11. 2 exs. Al pont del Ser. Pont riu Ser, Resclosa de Serinyà. Salvador Salrà.

Foto de Joan Abulí.

Fotografies de J. M. Mompart