Esparver d'espatlles negres al Pla de Martís

Aquest dilluns de Sant Martirià he aprofitat per anar al Pla de Martís a veure l'esparver d'espatlles negres que havien vist el dia abans i dissabte en Sergi castillo i companyia, i els agents rurals.

He tingut sort i a la mateixa zona prop la carretera entre Martís i Serinyà, l'he vist sobre un pal de llum prop una granja.

he pogut fer unes poques fotografies de mala qualitat d'un animal molt escàs a les nostres contrades i amb molt poques parelles reproductores a Catalunya, només a l'empordà i a la Plana de Lleida.

Noticiari ornitològic del primer semestre de 2001

NOTICIARI FAUNÍSTIC DEL PRIMER SEMESTRE DE 2011

Podeu obtenir-lo en format paper amb la revista de LIMNOS, La Llúdriga núm. 84. Octubre 2011.

Observacions destacades registrades entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2011.

Com cada any les observacions del mes de gener solen incloure els resultats del cens d’ocells hivernants que, el de 2011, es pot consultar en l’anterior número de la revista. Fora de cens el més destacat ha estat l’observació habitual d’arpella pàl·lida (Circus cyaneus) i botxí (Lanius meridionalis) al Pla de Martís durant tot el mes.

El febrer comença amb una observació destacada de Picot negre (Dryocopus martins) el 5/II al cim de Golany (CFQ), i una sorprenent boscarla de canyar (A. scirpaceus) hivernant el 6/II al nord de l’Estany (DCF). Es forma una nova parella de cigonyes (Ciconia ciconia) que el 16/II ja ocupen el niu de La Puda (CFQ), estan anellades la A0S6 mascle i la femella jove 90M3. El 19/II una agró blanc (Egretta alba) es veu a la llacuna de l’Aulina a Can Morgat, Porqueres (XVP).

Pel març arriben els primers xarrasclets (Anas querquedula), 1 a la llacuna de l’Artiga el 9/III (XHX) i passen 120 grues (Grus grus) pel Pla de Martís (SCI). Una fantàstica dada és la observació d’un niu de duc (Bubo bubo) amb un poll gran el 13/III al riu Fluvià a Esponellà (CFQ, JMM). Una esmerla (Falco columbarius) es veu a la llacuna de l’Aulina el 14/III (SCI) i passen 18 àguiles marcenques (Circaetus gallicus) (SCI) i un milà reial (Milvus milvus) (JVX) pel Pla de Martís el 19/III. 2 picots negres al cim de Golany el 30/III (JBX).

A l’abril  hi ha moltes observacions de rapinyaires i ocells aquàtics en pas migratori igual que al mes de març que no es poden resumir. Dues noves espècies van ser vistes a la comarca per primer cop al mateix lloc. Una són els 2 territ menut (Calidirs minuta) vist el 1/IV i un tètol cuabarrat (Limosa lapponica) vist el 6/IV a les llacunes del Pla de Martís el 1/IV (SCI). Un martinet ros (Ardeolla ralloides) es veu a la llacuna de l’Aulina 19/IV (XVP), i un jove de martinet de nit (N. nyctocorax) a Serinyà el 22/IV (XHX). Una observació d’una espècie molt escassa ha estat un còlit ros (Oenanthe hispanica) vist el 29/IV (FTX) al Pla de Martís i també un rascletó (Porzana parva) a la llacuna de Margarit el 17/IV (CFQ).

Pel maig es veuen 3 voltors (Gyps fulvus) el 4/V a Sant Miquel de Campmajor (JBX, XHX), 1 trobat (Anthus campestris) el 6/V a Esponellà (XHX), i 1 hortolà (Emberiza hortulana) a Serinyà el 6/V (XHX) una espècie de la qual no es tenien observacions recents a la comarca. 3 fumarells negres (Chlidonias niger) passen el 12/V per l’Estany de Banyoles (CFQ) i es troba un mussol banyut (Asio otus) atropellat a Banyoles el 13/V (CFQ). 2 joves i 3 adults de martinet de nit es veuen a la llacuna de Casa Nostra el 31/V on han criat (JBV), i també 4 martinets menuts (Ixobrychus minutus).

Al juny es confirma que la parella de cigonyes que crien a la Puda no aconsegueixen tirar endavant la reproducció. 1 martinet ros el 4/VI a la llacuna de Casa Nostra (CFQ). Una àguila calçada a Serinyà (Hieraaetus pennatus) el 18/VI (XHX) i dues el 20/VI (SCI), també 7 àguiles marcenques, 4 joves, el 30/VI (JBX) i 4 falcons de la reina (Falco eleonorae) a Serinyà el 20/6 (SCI) i finalment un aufrany (Neophron percnopterus) entre la platja d'Espolla i la C-66 el 26/VI (JBX, XHX) completen el recital de rapinyaires.

Aquest ha estat un resumd e les observacions completes de la comarca que es poden consultar a www.ornitho.cat.

Observadors: CFQ: Carles Feo; DCF: David Caballé; JBX: Joan Bohigas; JBV: Jordi Burch; JMM: Josep Maria Mompart; JRG: Josep Maria Rodríguez; JVX: Jordi Vives; SCI: Sergi Castillo; PFL: Ponç Feliu; XHX: Xavier Higueruelo; XVP: Xavi Vila.

Llúdriga al Fluvià i esparver d'espatlles negres al Pla de Martís

L'octubre és un més on les observacions de natura són menys agraïdes que altres èpoques de l'any. Es gaudeix més del paisatge, els colors, els bolets, les pluges, etc..

Aquest matí passejant pel Pla de Martís, he gaudit del passeig i del cant d'aloses, cogullades, el vol dels aligots i els xoriguers, i esquivant algun caçador i els avions teledirigits de la zona nord.... Tornant he pogut veure un milà reial, un ocell escàs, però present en èpoques de pas per la zona del Pla de Martís i Vall del Fluvià.

com que anava amb temps he creuat el Pla de Martís fins a baixar al riu Fluvià a l'lla de Fares, concretament a la resclosa de Serinyà. he reculat un moment fins al pont sobre el riu Ser, i allà sobre un piló de plantes prop del pont hi havia una fantàstica llúdriga netejant-se el pèl. ha fet dues capbussades, i ha creuat per sota el pont nedant fins l'altra riba. Durant 5 minuts més s'ha estat passejant per la riba, buscant crancs en el fang, entrant i sortint del'aigua prop unes bardisses i al final ha desaparegut. Crec que no m'ha vist tot i que estava  pocs metres. és la meva quarta observació al Fluvià, i no deixa d'emocionar tenir aquests enconntres amb la natura...

Un company en Josep maria Mompart n'ha vist una el mateix dia prop la resclosa de Martís, on també fa un temps la va veure la Lídia Salvanera. Això ens indica que la llúdriga és un habitant habitual del Fluvià, cada cop més acostumada a la presència de l'home i al riu...

El mateix dia, en Sergi Castillo ha vist un esparver d'espatlles negres al Pla de Martís, una espècies molt rara, en perill d'extinció, amb molt poques parelles reproductores a Catalunya. Una sorpesa més del Pla de Martís, que juntament amb l'Estany i el riu Fluvià fan del Pla de l'Estany un indret d'alt valor ecològic!!

Resultats any 2011 del projecte Sylvia d'anellament d'ocells a La Puda - Banyoles

RESUM DE L’ANELLAMENT D’OCELLS AL PROJECTE SYLVIA ANY 2011

Entre l’1 de maig de 2011 i el 8 d’agost s’han realitzat 10 sessions d’anellament d’ocells als aiguamolls de la Puda –Estació Sylvia S014.

Aquest és el resultat de primeres captures, és a dir, no són les captures totals, sinó que s’han tret de la llista els ocells que han caigut més d’un cop dins aquesta mateixa temporada d’anellament. Un ocell que cau dues vegades només és comptat un cop, el primer.

Total de primeres captures del 2011 en les 10 sessions

CATALA	NOM	7/5	14/5	23/5	4/6	11/6	3/7	7/7	16/7	23/7	6/8	Total
Cucut	Cuculus canorus		1									1
Blauet	Alcedo atthis			1								1
Picot garser gros	Dendrocopos major						2					2
Cargolet	Troglodytes troglodytes							1				1
Pit-roig	Erithacus rubecula	5	1		7	4	7	6	4	2	4	40
Rossinyol	Luscinia megarhynchos	2	2		1		1	1				7
Merla	Turdus merula	8	4	3	2	1	1	4	2	3		28
Tord comú	Turdus philomelos										1	1
Rossinyol bord	Cettia cetti	5			1				1	2	2	11
Boscarla de canyar	Acrocephalus scirpaceus										1	1
Tallarol capnegre	Sylvia melanocephala							1				1
Tallarol de casquet	Sylvia atricapilla	4	1	2	1	2	5	6	4	6	3	34
Bruel	Regulus ignicapilla								1			1
Mallerenga blava	Parus caeruleus		1	2		5		2		1		11
Mallerenga carbonera	Parus major	3	2	2	1		4	1	2	1	2	18
Raspinell comú	Certhia brachydactyla	1	1			2			1			5
Verdum	Carduelis chloris				1							1
TOTAL		28	13	10	14	14	20	22	15	15	13	164

Com és habitual les espècies més abundants han estat el pit-roig, el tallarol de casquet, la merla, les dues mallerengues blava i carbonera i el rossinyol bord. Continuant amb la tendència preocupant d’últims anys s’han reduït molt les captures de boscarla de canyar que ha deixat de criar a la zona, i d’espècies d’espais oberts com el verdum, i fins i tot altres presents a la zona no s’han capturat com la bosqueta, el pardal comú o el gafarró. Com a espècies curioses per la seva escassetat destaquen el blauet i el picot garser gros, i la gran sorpresa ha estat el primer anellament d’un cucut en aquesta estació en els 12 anys d’existència.

Total de primeres captures comparatiu entre 2000 i 2011

CATALA	NOM	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	Total
Cucut	Cuculus canorus												1	1
Xot	Otus scops								1	1				2
Gamarús	Strix aluco										1			1
Blauet	Alcedo atthis	1										1	1	3
Picot verd	Picus viridis				1	1	2				1			5
Picot garser gros	Dendrocopos major				1			1	2		1		2	7
Picot garser petit	Dendrocopos minor											1		1
Cogullada vulgar	Galerida cristata			1										1
Oreneta vulgar	Hirundo rustica	6	12			1						2		21
Oreneta cuablanca	Delichon urbicum	1												1
Cargolet	Troglodytes troglodytes	21	14	6	3	5	2	7	4	4	7	3	1	77
Pit-roig	Erithacus rubecula	47	44	25	36	25	22	14	29	26	33	31	40	372
Rossinyol	Luscinia megarhynchos	31	34	22	17	12	21	20	17	12	7	19	7	219
Cotxa cua-roja	Phoenicurus phoenicurus		1											1
Bitxac comú	Saxicola torquatus	8		3										11
Merla	Turdus merula	40	21	39	30	32	32	26	50	27	26	32	28	383
Tord comú	Turdus philomelos	3	1		4	1	9	3	11	3	2	1	1	39
Rossinyol bord	Cettia cetti	21	33	18	20	14	13	23	21	14	20	21	11	229
Trist	Cisticola juncidis	1	2											3
Boscarla dels joncs	Acrocephalus schoenobaenus	1												1
Boscarla de canyar	Acrocephalus scirpaceus	111	33	17	16	22	9	8	3	1	2	2	1	225
Bosqueta vulgar	Hippolais polyglotta	28	19	9	3	1			3		2			65
Tallarol de garriga	Sylvia cantillans	5	5		3									13
Tallarol capnegre	Sylvia melanocephala	4	5		3				1		1	3	1	18
Tallarol gros	Sylvia borin	4	7	5	5	6				1				28
Tallarol de casquet	Sylvia atricapilla	153	136	56	103	41	21	22	17	8	10	30	34	631
Mosquiter pàl·lid	Phylloscopus bonelli		1											1
Mosquiter comú	Phylloscopus collybita	6	3	4		1				1				15
Mosquiter de passa	Phylloscopus trochilus		2	2		1								5
Bruel	Regulus ignicapilla	2	3				4		1	1	2		1	14
Papamosques gris	Muscicapa striata					2								2
Mastegatatxes	Ficedula hypoleuca			2		6	1		1			1		11
Mallerenga cuallarga	Aegithalos caudatus	13	9	4	4	4	3	4	3	1	10	2		57
Mallerenga d'aigua	Parus palustris							2						2
Mallerenga blava	Parus caeruleus	31	19	5	12	2	2	3	7	6	3	5	11	106
Mallerenga carbonera	Parus major	27	27	11	15	5	8	7	18	13	19	17	18	185
Raspinell comú	Certhia brachydactyla	3	6	1	2	7	2	5	9	2	6	7	5	55
Oriol	Oriolus oriolus	1			1	2	1							5
Gaig	Garrulus glandarius		2	1		1	1	1	2	1		2		11
Garsa	Pica pica	1												1
Estornell vulgar	Sturnus vulgaris				1	1								2
Pardal comú	Passer domesticus	39	18	2	3	5	1	3		1				72
Pardal xarrec	Passer montanus	4		1		1		2						8
Gafarró	Serinus serinus	13	4	6		1								24
Verdum	Carduelis chloris	19	8	19	5	5	9	2	2				1	70
Cadernera	Carduelis carduelis	15	6	9	3	3								36
Passerell comú	Carduelis cannabina	8	3	1										12
Gratapalles	Emberiza cirlus	1	1											2
Desconegut	Desconeguda										1			1
TOTAL		669	479	269	291	208	163	153	202	123	154	180	164	3055

A nivell comparatiu amb altres anys, podem considerar el 2011 com un any normal, pitjor que l’any 2010, però millor que el 2005, 2006, 2008 i semblant al 2009. Està lluny dels primers anys de seguiment quan s’agafaven molts més ocells. Els canvis en la vegetació de l’espai, que ha evolucionat d’un prat obert amb jonqueres, petits arbustos i freixes i altres arbres amb creixement, a un bosc de freixes i gatells alts com és ara, poden explicar part dels canvis. També la disminució de l’aigua que passa per dins la zona ha fet disminuir les espècies d’ambients humits i la presència d’espècies de vegetació exòtica ha ajudat a la densificació de la vegetació de l’espai.

 Resultats del Pit Roig

  

Un exemple de l’anàlisi dels resultats del seguiment d’ocells amb anellament es poder veure com evolucionen al llarg de temps les poblacions. Per exemple el Pit Roig al llarg dels anys manté una població d’adults (més d’1 any) d’entre 2 i 10, un nombre d’individus nascuts l’any anterior (menys d’1 any d’edat) d’entre 2 i 12, i finalment els joves nascuts cada any que presenten molta més variabilitat entre 10 i 35 naixements depenent de cada any. Destaquen els anys amb pocs adults i de primer any, el 2006 i 2007, que caldria veure si correspon a hiverns anteriors molt freds, i veure que hi ha anys amb molt baixa natalitat com el 2002, 2004 i 2006.

Resultats de la boscarla de canyar

 

La boscarla de canyar no cria a la Puda des de l’any 2005, segons les dades d’anellament. Els adults capturats a la zona són escassos durant els últims anys. És una espècie pròpia d’aiguamolls. La superfície de canyissar s’ha reduït a la zona pels canvis en la dinàmica de l’aigua.

Resultats del tallarol de casquet

El tallarol de casquet ha sofert uns últims anys molt dolent amb molts pocs joves nascuts, especialment els anys 2008 i 2009. El 2011 ha estat el millor any des del 2004 pel que fa a joves. La població d’adults també ha estat escassa, sembla haver-hi molta mortalitat hivernal.

Cucut anellat a La Puda.