Primera observació d'una oreneta. La primavera s'acosta.

Avui a les llacunes de Can Morgat, tot i el fred, i la nevada que ha afectat a alguns llocs de Catalunya, he pogut veure la primera oreneta cuablanca de l'any.

Aquesta entrada de vent i fred ha fet moure els ocells, cercant nous espais, i buscant ambients menys freds. A la zona de les llacunes de Can Morgat s'hi han concentrat estols de centenars de pinsans comuns, i un estol de roquerols, entre els quals es trobava aquesta oreneta cua-blanca. El gruix de les orenetes arribaran en 15 dies, però sempre n'hi ha que s'avancen a la resta. Aquestes tindran preferència a l'hora d'escollir el lloc de cria, però s'arrisquen a morir en cas de mal temps. esperem que la nostra aventurera arribi a bon port.

Amb la mica de solet els ocells estaven molt actius com els cabussets i les fotges a la llacuna de Margarit, on també hi havia un corb marí.

Segona jornada d'anellament d'ocells del projecte SYLVIA a La Puda

El diumenge 20 de gener han realitzat la segona jornada d'anellament d'ocells del programa de seguiment Sylvia a la zona de la Puda a l'estany de Banyoles.

Aquest any els resultats són extraordinàriament bons, molt més que altres anys. De fet les dues sessions d'aquest any amb 50 i 49 primeres captures són els millors resultats des de 2003. Dos factors poden explicar aquesta situació. 1. les actuacions d'eliminació de vegetació exòtica a la zona que han permès obrir més espais a la zona i baixar la densitat de vegetació. 2. La disminució del nombre d'anellaments durant l'estiu i la tardor que ha premés una major residència dels ocells.

Captures del 20/1/2013

• 8 Merles
• 1 Tord
• 1 Tord ala roig
• 7 mallarengues carboneres
• 4 mallerengues blaves
• 5 mallerengues cuallargues
• 3 bruels
• 2 cargolet
• 2 pardal de bardissa
• 3 pitroig
• 2 rossinyol bord
• 2 raspinell
• 1 tallarol de casquet
• 6 pinsà comú
• 2 pinsà borroner.

A més durant la sessió s'ha pogut observat a la zona:
Pinsà mec, cadernera, cotxa fumada, cruixidell, tudó, garsa, picot verd, ...

Pinsà borroner anellat a la Puda.

2 llúdrigues i molts ocells en el cens d'ocells aquàtics del riu Fluvià

El passat 12 de gener es va realitzar un cens d'ocells al riu Fluvià al tram de la Resclosa de Serinyà  a la resclosa de Martís. Vistos per Carles Feo, Jordi Burch i Gerard Funosas.

Prop de la resclosa de Martís vam poder veure 2 llúdrigues nedant riu avall de costat durant un minut. També vam trobar nombrosos rastres.

El llistat d'ocells observat és aquest:
Resclosa de Serinyà al riu Fluvià / Serinyà (PES)

• 1 agró blanc
• 1 aligot comú
• 84 ànecs collverd
• 1 ànec cullerot
• 1 ànec xiulador
• 1 blauet
• 3 bernats pescaires
• 73 corb marí gros en un dormidor
• 3 cabussets
• 1 xarxet
• 1 xivita

Resclosa de Martís

• 1 aligot 
• 1 bernat pescaire
• 2 cabussets

Més de 2.000 ocells aquàtics censats en el XIXè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2013

gen 15th, 2013 by limnos

Segueix la tendència positiva estable de la població d’ocells aquàtics de l’estany de Banyoles, amb uns resultats amb una gran diversitat i riquesa d’espècies comparats amb fa uns anys enrera. Destacar l’augment dels ànecs collverds, de les cigonyes i d’altres espècies d’ànecs salvatges i malauradament també domèstics. L’espècie més singular ha estat el morell de plomall que no es censava des de 1997, i com a espècies que han disminuït de forma important tenim el morell de cap roig, una mena d’ànec capbussador que menja algues i que es veu cada hivern a la zona dels desmais.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Aquest any el cens s’ha realitzat diumenge 13 de gener a l’Estany i el dissabte 12 al Fluvià, tot i que es recolliran totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Aquest any els resultats han estat molt positius doncs mostren una estabilitat de les espècies més habituals com les fotges, les polles d’aigua, els esplugabous i fins i tot un augment en espècies com els ànecs collverd.

Una de les espècies censades més interessants ha estat el morell de plomall, un ànec capbussador, molt escàs que no es censava a l’hivern des de 1997. Les llacunes de Can Morgat han permès censar l’ànec griset, els ànecs xarxet, becadells i cabussets molt escassos a l’estany abans de la creació d’aquestes llacunes. A la zona urbana destaca l’observació d’espècies molt boniques, però que tenen el seu origen en animals segurament escapats de captivitat, com son el cigne comú, dos mascles de xibec, un ànec amb el cap vermell, o l’ànec mandarí de coloracions espectaculars, i incansablement fotografiat pels visitants de l’espai natural.

Per quart any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. A diferència de l’any anterior si s’han pogut observar cigonyes, concretament a la parella reproductora que cria a la zona de La Puda, ja està habitualment en el niu, i a més quatre exemplars més que dormen a la ciutat de Banyoles i visiten sovint l’abocador de Puigpalter. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, els becadells i els bernats pescaires, i un rapinyaire protegit com ha estat una àguila calçada sobre l’estany.

Cal destacar com a dada negativa com cada any, i aquesta any en augment la presència de 21 individus d’ànecs híbrids i ànecs domèstics que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens. Aquest últim any ha augmentat el nombre de gent que donen menjar als ànecs de l’estany i això ha implicat un augment dels ànecs i un augment de la presència d’animals domèstics. Hem demanat al Consorci de l’Estany i a l’Ajuntament de Banyoles que es prengui accions per evitar que la gent doni menjar als animals, doncs pot provocar la presència de rates i contaminació de l’aigua. També s’ha demanat la retirada els ànecs domèstics que cada cop crien més a l’estany i s’encreuen amb animals salvatges empobrint la fauna salvatge.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres mitjanes al voltant dels 1000 gavians i 300 gavines. S’ha notat l’efecte de l’acció de la falconeria als abocadors de Beuda i Puigpalter i al mateix estany a l’estiu tal com va passar el 2012. Els nombres estan per sota de les xifres elevades de 2000 exemplars dels anys 2004-07. S’ha constatat també un augment dels gavians que utilitzen naus industrials i altres edificis elevats de Banyoles i porqueres per a descansar-hi a les nits.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià on destaca la presència de 72 corb marí gros, 1 ànec cullerot, 1 ànec xiulador, 3 cabussets, ànecs collvers, xivita, bernats pescaire, blauet i un agró blanc, a més es va tenir la sort de poder observar dues llúdrigues a la resclosa de Martís.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 15 de gener de 2013

LIMNOS-Ecologistes de Catalunya

Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany-

www.limnos.org                    limnos@limnos.org

Butlletí naturalista núm. 2. Anuari d’observacions de fauna del 2010. Desembre 2012

Butlletí Naturalista-PlaEstany-II-2010

A la recerca del tritó pirinenc en una riera de Mieres

El passat 4 de desembre de 2012 vaig realitzar una expedició per veure com estava una població de tritó pirinenc en una riera de Mieres de la conca de la Llémena.

Fer excursions per buscar una espècie d'animal no és molt habitual, però és una bona excusa per passejar-se per una riera fantàstica amb una vegetació d'aspecte humit, amb molses creixent sobre els arbres a 2 i 3 metres d'alçada, en un ambient ombrívol, amb arbres caiguts i una riera amb molt poca aigua només a la capçalera.

Just en uns petits tolls d'aigua corrent a la capçalera d'aquest afluent de La Llèmena hi viuen i s'hi reprodueix un amfibi del grup dels urodels, el tritó pirinenc (Calitriton asper). Vaig poder contabilitar 8 individus un dels quals de mida petita. També hi havia larves, però tot i que no les vaig poder agafar per mirar-les millor semblaven de salamandra. Hi haurem de tornar més endavant per veure si hi crien de forma habitual.

El ratpenat més gran d´Europa dorm a la Fageda i caça a l´Estany de Banyoles

Us enllaço aquesta notícia apareguda al Diari de Girona, a partir de l'Agència catalana de Notícies.

OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l'Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
"Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d'unes hores al seu refugi habitual", explica el cap de l'àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.

Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s'enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l'any 2005, s'han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.

Més enllà de la Garrotxa
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d'influència es limitava a la Garrotxa. S'ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l'Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l'Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. "Són animals que necessiten molt d'aliment", explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s'hagin localitzat.

El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d'en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l'Europa central però una autèntica "raresa" a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d'això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.

Una altra dada que han conegut els experts és el procés d'aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d'Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d'aquí durant tot l'any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d'octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s'intentarà saber què fan els mascles durant tot l'any o per què no crien aquí les femelles.

Un bon bioindicador
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de "bioindicador"; és a dir, que permet conèixer quin és l'estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà "impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació".

Més informació en aquests enllaços:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/22/ratpenat-mes-gran-deuropa-dorm-fageda-menja-lestany-banyoles/591988.html

http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=9239&t=El+ratpenat+m%C3%A9s+gran+d%E2%80%99Europa+ca%C3%A7a+a+l%E2%80%99Estany+de+Banyoles+i+dorm+a+la+Fageda+d%E2%80%99en+Jord%C3%A0

http://es.wikipedia.org/wiki/Nyctalus_lasiopterus

Diversos grups de Cigonyes passen per la comarca en el seu viatge cap a l’Àfrica

Octubre 2012. Escrit per Jordi Burch.

A diferència d’altres anys, l’agost - setembre de l’any 2012 ha deixat poques observacions de cigonyes en pas pel Pla de l’Estany, i no s’han vist com altres vegades estols de centenars de cigonyes dormint al Pla de l’Estany.

Malgrat tot, sí que han passat diversos grups en migració per la comarca entre el 15 d’agost i 4 d’octubre que és quan les cigonyes que han criat i les que han nascut al centre d’Europa inicien la migració cap als terrenys d’hivernada del nord i centre d’Àfrica. Durant aquests viatges s’aturen a diverses localitats per dormir o buscar-hi aliment. Normalment al Pla de l’Estany les cigonyes busquen un lloc alt on dormir per continuar el seu viatge el dia següent.

El primer estol va passar el 15 d’agost d’uns 50 exemplars parades en un camp de Porqueres. La nit del 10 al 11 de setembre van quedar-se a dormir diversos grups d’unes 80 entre Porqueres i Banyoles, en una grua de la plaça major de Porqueres (15 exs.), a l’abocador de Puigpalter (34 exs.) i a la fàbrica Nútrex (30 exs.). El dimarts 11 de setembre un grup de 7 exemplars estava a les torres de la Cooperativa agrícola, on es van poder llegir 4 anelles, dues suïsses i dues alemanyes. L’endemà van passar també un grup de 21 cigonyes per els aiguamolls de la Puda. Finalment el 21 de setembre un grup de 40 exemplars van passar pel Pla de Martís, i el 4 d’octubre un grup de 43 es van parar a descansar a l’abocador de Puigpalter, on es van llegir 2 anelles suïsses, 1 sueca, 11 alemanyes, 5 franceses i una del Centre de Recuperació dels Aiguamolls de l’Empordà.

Ja són molts els anys que les cigonyes passen per la nostra comarca en el seu viatge cap a l’Àfrica, on s’aturen a descansar i alimentar-se per continuar la seva migració. Per tant és de destacar el paper que estan desenvolupant les administracions i entitats locals per la conservació d’aquests espais d’interès natural per tal que puguem seguir gaudint d’aquest privilegi al llarg del temps.

També cal destacar en aquest 2012, un altre èxit del projecte de reintroducció de cigonyes al Pla de l’Estany ha tingut lloc aquesta primavera amb el naixement de 3 polls de la nova parella reproductora formada l’any passat i que havia intentat criar sense èxit el 2011. Les noves cigonyes s’han pogut anellar al niu i això permetrà fer-ne un seguiment al llarg del temps i veure els seus viatges migratoris.

Així doncs ja són 7 les cigonyes nascudes del projecte de reintroducció de cigonyes al Pla de l’Estany dut a terme pel Consorci de l’Estany. Després de l’establiment de la primera parella reproductora de l’any 2009, la parella actual està formada per un mascle alliberat l’any 2008 i una femella alliberada l’any 2010 a la zona de La Puda.

La zona de cria de les cigonyes es pot observar seguint l’itinerari 2- Ruta de la Puda i les Estunes i, des del Passeig Magdalena Aulina, al sud de l’Estany, però per això haurem d’esperar que tornin de la seva estada a Àfrica a principis de Febrer.

El gamarús cria als aiguamolls de La Puda un any més

La parella de gamarús ha criat altre cop a la zona de la Puda. Any rera any se senten els seus habituals cants a la zona propera a la Font de la Puda, i algun cop fins i tot es deixa veure.

El passat dissabte 23 d'agost es va fer un anellament a l'estació d'anellament de La Puda, dins el programa de seguiment SYLVIA, i vam tenir la sort de capturar un jove d'aquesta espècie. una de les 10 xarxes va permetre capturar aquesta espècie nocturna i obtenir-ne dades per al seu estudi.

És la segona captura d'un Gamarús (Strix aluco) a la zona de la Puda. Els voluntaris ambientals de Limnos que col·laboren amb l'estació d'anellament van poder gaudir d'un animal espectacular, a més de dos picots garsers grossos i nombrosos pitroig.

Seguiment i anellament de xoriguers a la Torre de Vilafreser, Pla de l’Estany.

Us adjunto aquest article de: Alba Casals Mitjà.

Juny 2012

Des del 2010 que es realitza el seguiment d’una parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) a la Torre de Vilafreser.

Es tracta d’una torre de vigilància d’origen romànic, de 18 metres d’altura i datada del segle XIII que es troba situada en una vall, emplaçament poc habitual per una torre destinada a la guaita però que, en aquest cas, tenia una raó de ser. Algunes torres se situaven en valls per tal de guanyar seguretat davant dels bandolers i durant les èpoques de guerra. La Torre de Vilafreser es troba situada al Camí Ral que portava des de França a Girona i a més mantenia contacte amb la Torre de Fellines, al Turó de Fellines, Vilademuls. També s’havia emprat el primer pis per guardar el gra que es produïa pels voltants, explica la gent del poble. Amb el pas dels anys, s’han afegit construccions més modernes entorn de la torre, així com un habitatge, quadres per al bestiar i un parell de coberts, tot i que actualment no hi viu ningú.

En tot el conjunt de construccions, però principalment a la torre, s’hi troba una gran diversitat d’espècies d’ocells criant: des de diverses parelles d’oreneta vulgar (Hirundo rustica), pardal comú (Passer domesticus) i pardal xarrec (Passer montanus) fins a la parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) o una parella d’òlibes (Tyto alba) que es troba a l’interior de les quadres.

A més, i com a curiositat, l’any passat es va trobar un poll, molt crescut, de gamarús (Strix aluco) al peu de la torre. També es va anellar i es va deixar allà, en un lloc segur, ja que no es va poder localitzar el suposat niu. Per tant, tot apunta que, almenys durant el 2011 va criar una espècie de rapinyaire diürn (el xoriguer) i dos de rapinyaires nocturnes, l’òliba i el gamarús.

Els ocells rapinyaires solen ser molt territorials i exceptuant les espècies que crien o poden criar en colònia, no toleren la proximitat d’altres individus, siguin o no de la seva espècie. En el cas de la parella de xoriguers i la parella d’òlibes no ha d’haver-hi cap problema, ja que comparteixen hàbitat però no horaris, eliminant així qualsevol conflicte que puguin tenir, però el cas de les òlibes amb presència de gamarús no deixa de ser estrany i poc habitual, i potser explicaria que encara avui no s’hagi detectat cap posta de les òlibes que finalitzés amb èxit.

Enguany es va tirar a terra un cobert que tocava amb la part frontal de la torre, deixant a més alçada aparent tres forats que quedaven just per sobre i els xoriguers han passat de criar a la part més alta i inaccessible de la torre a un d’aquests forats, situats a uns 10 metres del terra.

Un equip format per l’Alba Casals com anelladora responsable, Àlex Fonollosa com a escalador qualificat i Laia Fontoura, Adrià Bellvert, Neus Farriol i Josep Torrent (propietari de la torre) com a ajudants, va accedir al niu el passat 8 de juny. Es va verificar el nombre de polls i la bona condició física d’aquests. Al niu hi havia un total de 4 polls, dos mascles, una femella i un de sexe indeterminat, dels quals només 3 es van poder anellar (el forat era més profund del que semblava a simple vista i no es va poder accedir al quart poll). També es va capturar i anellar el mascle adult.

Amb això pretenem obtenir informació sobre la destinació final d’aquests polls, després de la dispersió juvenil. A finals d’estiu, marxaran a buscar un territori on instal·lar-se i si poden, criar l’any que ve, però també poden morir atropellats o per culpa d’una línia elèctrica. En qualsevol dels casos, si algú els troba o es recapturen mitjançant les tècniques per l’anellament científic, ens poden donar molta informació.

Fotografies de l'activitat d'anellament: Alba Casals.