Un estol de gairebé 200 xarrasclets a l'Estany de Banyoles

Qualsevol dia a la natura et pot sorprendre. Avui estava realitzant un cens d'ocells a l'entorn de l'Estany de Banyoles, comptant tots els ocells des de primera hora del matí. Mentre estava al Parc de la Draga començo a sentir els ronquets dels xarrasclets, anomenats roncaires a l'Empordà. Sobre les aigües de l'estany puc observar un estol de 19 xarrasclets, una xifra molt interessant per a l'espècie, que sol visitar l'Estany durant la seva migració. El xarrasclet és un ànec que té el pas migratori pernupcial principal entre febrer i març, per començar a criar aviat al centre i nord d'Europa.

Però la sorpresa no acaba així, doncs en arribar al Cap de Bou, o a la Pesquera de la Carpa d'or, puc veure un estol molt important d'ocells a la zona nord de l'Estany aproximadament davant de la caseta de fusta. Els gavians solen marxar a primera hora, però ara ja eren les 7:30 i no podien ser res més que fotges, però n'hi havia moltes. Només aixecar els prismàtics m'he adonat que em trobava altre cop en un d'aquells moment màgics que et sorprenen i et fa pujar l'adrenlina. Entre algunes desenes de fotges hi havia desenes de xarrasclets negitosos, amb els seus ronquets movent-se amunt i avall. Constantment nous estols arrivaben a l'Estany i aterraven a les seves aigues barrejant-se de forma frenètica. Quin moviment!!! Impossible comptar-los a primer cop de vista. Semblen acabats d'arribar a l'Estany. En un moment un recompte aproximat arriva als 193, fins que en descobreixo tres més en un racó , amb un total mínim de 196 exemplars. Entre mig també es veu algun ànec cullerot. L'anterior rècord de l'espècie eren els 91 exemplars observats el 10 de març de 2001... El moment dura el temps d'arribar a la caseta de fusta per comptar-los millor. Un cop allà, després de lamentar-me de que no portava la càmera de fotos, vaig viure un d'aquells altres moment que també et fan pujar la testosterona i t'emprenyen.



Cap a quarts de 8 surten les primeres barques dels remers a entrenar a l'Estany. No hi ha descans per a la fauna. Els xarrasclets exhausts del seu viatge, buscant un lloc tranquil, per descansar, han tingut la mala sort d'escollir la millor pista natural de rem del món per aturar-se. Quina mala sort per ells, quina mala baba per part nostre. Evidentment al acostar-se la barca l'estol de gairebé 200 xarrasclets s'ha enlairat estrepitosament i després de múltiples volades i vols rassants, la majoria escolleixen l'única via viable, fugir de l'Estany, els migrants (immigrants?)no hi són envinguts a casa nostra. Una llàstima pel nostre estany. Tinc un record pel regidor de medi de l'ajuntament de Banyoles que l'altre dia ens preguntava: "Quin problema causen que passin 5 piragues per les vores de l'Estany,..." De fet les piragües fan marxar els problemes, què és com veuen els animals aquesta gent, enlloc de pensar que per compartir aquest estany tan petit potser hauren de regular les activitats que s'hi fan. Algú s'en recorda que existia un Reglament d'Activitats... Quien sabe donde ...?


Més tard després de sobreviure a una mitja marató de piraguïsme, un open de pesca esportiva i no se quantes cose més, a la tarda encara es podia veure un estol de 25 exemplars a davant de Can Morgat, i els tres de la fotografia a la zona dels Amaradors, conjuntament amb un ànec cuallarg mascle. Els 7 o 8 cullerots del matí també havien marxat.




















Altres observacions de la comarca són :

• 1 milà negre a l'abocador. Primera cita prenupcial.
• 2 corriol petits a la llacuna d'en Margarit des de fa uns dies (Veure fotografia)
• Segueixen almenys 9 cigonyes a la llacuna de Casa Nostra, de les quals n'hi ha dues sense anella, és a dir que no són de les alliberades a la zona. Molta gent ja ha vist les cigonye splanejant sobre la ciutat de Banyoles al migdia quan aprofiten per fer excursions per coneixer la comarca, per després tornar a la llacuna, on algunes ja s'enfilen sobre els nius amb intensions sospitoses...
• El dia 12 es van veure 9 camallargs a la llacuna de Casa Nostra, i ja es poden sentir els cants de reinetes, granotes verdes i granotes de punts a les llacunes de Can Morgat.

Agafem-nos-ho Bé,...