diumenge, 6 de maig del 2007

Una tortuga de rierol a la llacuna de l'Artiga

A les llacunes de Can Morgat no només s'hi han reproduït amb èxit les granotes, reinetes, granotetes de punts i gripaus corredors, sinó que també els ànecs collverds, les polles d'aigua i els cabussets.

L'últim visitant vist per la zona és una tortuga de rierol de les poques que queden per l'Estany. De fet la riera d'en Morgat és un bon ambient per elles i encara se n'hi havien trobat no fa gaire. Ara amb la creació de les noves llacunes les tortugues s'han instal·lat a les aigües obertes i riques de la llacuna.


Aquesta tortuga de rierol (Mauremys leprosa) estava prenent el sol el 30 d'abril prop de la riba de la llacuna de l'Artiga (la que queda més amagada) sobre unes mates de vegetació aquàtica (caràcies) i prop d'unes balques.
Esperem que les tortugues de Florida no descobreixin el lloc, o ningú els hi tiri i poguem disfrutar de més observacions d'aquesta espècie.

dissabte, 5 de maig del 2007

El crit estrident de la víctima

L'1 de maig com cada primavera per aquestes dates vaig iniciar un itinerari de 3 kilòmetres de llarg entre Crespià i Incarcal al costat del riu Fluvià. El dia semblava tranquil i no hi havia gaires observacions curioses a part d'un parell d'esquirols, dos blauets a la resclosa de Martís, o uns abellerols. Mentre anava sentint i veient tots els ocells, anava anotant totes les observacions...

Em disposava a realitzar el tram final quan de sobre un xisclet estrident em va cridar l'atenció. En un primer moment em va semblar familiar, però no el vaig associar a res. Tot pensant una mica... em va semblar que podria ser un amfibi.

En continuar sentint aquella mena de xisclet i en acostar-m'hi vaig obserbar una situació que fa pocs anys ja havia viscut.

Una serp de collaret (Natrix natrix) tenia agafada una granota verda per la pota. L'amfibi estava fent tot el possible per desempallegar-se'n, però l'ofidi no badava boca. Finalment la meva presència va fer abaixar la guardia a la natrix que va alliberar la granota verda que va fugir a tota vela. A la imatge es pot veure entre les herbes la natrix i la granota verda.


Una parella de fotges cria de nou a l'Estany de Banyoles

Després d'una hivernada rècord de fotges a l'Estany, amb un màxim de 253 a primers de gener, finalment s'ha confirmat la cria de la fotja a l'Estany durant l'any 2007. Normalment la majoria d'exemplars són hivernants i marxen durant l'abril fina al setembre seguent. Des de maig a setembre l'espècie es fa escassa a l'estany.

La fotja és una espècie d'ocell aquàtic semblant a un ànec de color negre amb el cos arrodonit que a diferència de la polla d'aigua que té el bec i la placa de sobre el bec de color vermell amb la punta groga, presenta una placa i bec blanc. Mentre que la polla d'aigua passeja per fora l'aigua, i es mou amb agilitat per les vores de l'Estany, la fotja prefereix capbussar-se tot menjant algues submergides.

Hi havia dades antigues recollides de la cria a l'Estany, la última del 18/6/79, i el 18 de juny de l'any 2003 es va observar un probable juvenil a l'Estany sense que s'hagin recollit dades més recents 18/6/03 de nidificació a la zona.

La parella de fotges ha estat observada amb tres pollets a la zona urbana de l'Estany entre les pesqueres de Can Lero i els Banys Vells, amb una actitud molt confiada i gens espantadissa. Esperem que aquests tres pollets en pocs dies creixin i tots ells arribin a l'edat adulta per assolir una població viable de fotges a l'Estany que criin de forma habitual.


L'observació d'aquest fet excepcional va ser feta per una jove banyolina (Merce González) que ho va comunicar a ornitòlegs locals membres de Limnos els quals ens hem afanyat a immortalitzar la preciositat de les criatures recent arrivades al nostre Estany.