divendres, 21 de desembre de 2007

La pluja em recorda a a primavera: vers a un rossinyol

Avui la pluja sona com una musica tradicional, d'aquelles que es sentien abans i que ara gairebé no sonen. Pluja d'hivern rega els camps, els boscos i els prats , preparant-los per la primavera que espera ansiosa per tornar a renèixer. Com a compàs d'espera us convido a llegir aquest poema que he retrobat per internet que parla d'un rossinyol de Vallvidrera, com podria ser de Banyoles. El rossinyol ara hiverna a l'àfrica reposant i agafant forces abans d'iniciar el viatje de retorn al lloc de cria al costat de casa nostre, per altre cop entestar-se, malgrat el nostre rebuig i inaudició, a alegra-nos les nits de primavera amb el seu melodiós cant... Per més que ho intentin cap gàbia, ni que sigui d'or, pot mantenir tota la màgia que tenen els rossinyols a la natura.


A UN ROSSINYOL DE VALLVIDRERA

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa
l'he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l'aigua:
cantaves l'amor a Déu,
l'enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol refila i canta,
mes no deixis eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.

BARCELONINES (1925)
Jacint Verdaguer

dimecres, 12 de desembre de 2007

Cabussó emplomallat a l'Estany de Banyoles


Dilluns, la Mercè, una jove banyolina molt observadora va veure un cabussó emplomallat a la riba urbana de l'Estany de Banyoles, fet que va confirmar el seu pare el mateix dia, en Carles González em va avisar de l'observació. L'espècie no és pas estranya a l'Estany, però les seves observacions sempre són interessants i més pensant que podria quedar-se a l'Estany a passar l'hivern.


Avui dimecres l'he pogut veure allà on m'havien indicat, entre les pesqueres de la riba urbana, entre l'oficina de turisme i els Banys Vells, entre fotges, en una zona on el fons de l'estany forma una plataforma de poca profunditat i on és més fàcil pescar els peixos. Entremig també ha aparegut un corb marí gros pescant. Tot això davant mateix del passeig, amb una llum de mitja tarda fantàtica, un privilegi de 5 minuts per desconnectar una mica del dia a dia.


Pel Pla de Martís també es pot veure una arpella pàl.lida mascle i unes 35 fredelugues entre els camps de conreu.

divendres, 7 de desembre de 2007

Jornada d'anellament d'ocells a la comarca.



Un bon dia per sortir a anellar ocells per la comarca, una més de les eines per a l'estudi i coneixement de les poblacions d'ocells a casa nostra. Ens llevem a les 6 per estar muntant xarxes a les 6:30 i poder capturar els primers ocels a trenc d'alba fins al migdia. El lloc escollit l'Illa de Fares. Del dia destaca la gran diversitat d'espècies anellades, més de 15, i la presència d'ocells típicament hivernants a la zona: pinsà comú i el pardal de bardissa. No en vam poder capturar cap però també vam veure corb marí gros, martinet blanc i vam sentir pinsà borroner.


Les captures totals van ser 56 amb 12 xarxes disposades en diferents hàbitats: bosc de ribera, codolars, fangars i creuant el riu Fluvià.


10 pit roig

9 pinsà

4 Tallarols de casquet

1 tallarol capnegre

3 mallarenges cuallarga

1 mallaregna blava

2 mallarenges carboneres

1 bruel

1 raspinell (anellat el 2005)

1 gratapalles

2 pardal de bardissa

2 rossinyol bord

2 cargolets

4 blauets

5 cardines

2 verdums

5 mosquiters


A la tarda vam canviar de lloc per provar d'anellar en un dormidor de repicatalons en un canyissar de l'entorn de l'Estany de Banyoles. En una hora, de les 16:30 a 17:30 vam agafar un pitroig, una merla i 14 repicatalons. A la fotografia un mascle de repicatalons (Emberiza shoeniclus) mascle adult anellat a La Puda, Banyoles. Fotografia de Jordi Burch.