dissabte, 15 de març del 2008

Un estol de gairebé 200 xarrasclets a l'Estany de Banyoles















Qualsevol dia a la natura et pot sorprendre. Avui estava realitzant un cens d'ocells a l'entorn de l'Estany de Banyoles, comptant tots els ocells des de primera hora del matí. Mentre estava al Parc de la Draga començo a sentir els ronquets dels xarrasclets, anomenats roncaires a l'Empordà. Sobre les aigües de l'estany puc observar un estol de 19 xarrasclets, una xifra molt interessant per a l'espècie, que sol visitar l'Estany durant la seva migració. El xarrasclet és un ànec que té el pas migratori pernupcial principal entre febrer i març, per començar a criar aviat al centre i nord d'Europa.

Però la sorpresa no acaba així, doncs en arribar al Cap de Bou, o a la Pesquera de la Carpa d'or, puc veure un estol molt important d'ocells a la zona nord de l'Estany aproximadament davant de la caseta de fusta. Els gavians solen marxar a primera hora, però ara ja eren les 7:30 i no podien ser res més que fotges, però n'hi havia moltes. Només aixecar els prismàtics m'he adonat que em trobava altre cop en un d'aquells moment màgics que et sorprenen i et fa pujar l'adrenlina. Entre algunes desenes de fotges hi havia desenes de xarrasclets negitosos, amb els seus ronquets movent-se amunt i avall. Constantment nous estols arrivaben a l'Estany i aterraven a les seves aigues barrejant-se de forma frenètica. Quin moviment!!! Impossible comptar-los a primer cop de vista. Semblen acabats d'arribar a l'Estany. En un moment un recompte aproximat arriva als 193, fins que en descobreixo tres més en un racó , amb un total mínim de 196 exemplars. Entre mig també es veu algun ànec cullerot. L'anterior rècord de l'espècie eren els 91 exemplars observats el 10 de març de 2001... El moment dura el temps d'arribar a la caseta de fusta per comptar-los millor. Un cop allà, després de lamentar-me de que no portava la càmera de fotos, vaig viure un d'aquells altres moment que també et fan pujar la testosterona i t'emprenyen.



Cap a quarts de 8 surten les primeres barques dels remers a entrenar a l'Estany. No hi ha descans per a la fauna. Els xarrasclets exhausts del seu viatge, buscant un lloc tranquil, per descansar, han tingut la mala sort d'escollir la millor pista natural de rem del món per aturar-se. Quina mala sort per ells, quina mala baba per part nostre. Evidentment al acostar-se la barca l'estol de gairebé 200 xarrasclets s'ha enlairat estrepitosament i després de múltiples volades i vols rassants, la majoria escolleixen l'única via viable, fugir de l'Estany, els migrants (immigrants?)no hi són envinguts a casa nostra. Una llàstima pel nostre estany. Tinc un record pel regidor de medi de l'ajuntament de Banyoles que l'altre dia ens preguntava: "Quin problema causen que passin 5 piragues per les vores de l'Estany,..." De fet les piragües fan marxar els problemes, què és com veuen els animals aquesta gent, enlloc de pensar que per compartir aquest estany tan petit potser hauren de regular les activitats que s'hi fan. Algú s'en recorda que existia un Reglament d'Activitats... Quien sabe donde ...?


Més tard després de sobreviure a una mitja marató de piraguïsme, un open de pesca esportiva i no se quantes cose més, a la tarda encara es podia veure un estol de 25 exemplars a davant de Can Morgat, i els tres de la fotografia a la zona dels Amaradors, conjuntament amb un ànec cuallarg mascle. Els 7 o 8 cullerots del matí també havien marxat.




















Altres observacions de la comarca són :
  • 1 milà negre a l'abocador. Primera cita prenupcial.
  • 2 corriol petits a la llacuna d'en Margarit des de fa uns dies (Veure fotografia)
  • Segueixen almenys 9 cigonyes a la llacuna de Casa Nostra, de les quals n'hi ha dues sense anella, és a dir que no són de les alliberades a la zona. Molta gent ja ha vist les cigonye splanejant sobre la ciutat de Banyoles al migdia quan aprofiten per fer excursions per coneixer la comarca, per després tornar a la llacuna, on algunes ja s'enfilen sobre els nius amb intensions sospitoses...
  • El dia 12 es van veure 9 camallargs a la llacuna de Casa Nostra, i ja es poden sentir els cants de reinetes, granotes verdes i granotes de punts a les llacunes de Can Morgat.

Agafem-nos-ho Bé,...

diumenge, 9 de març del 2008

Ànecs cullerots per l'Estany de Banyoles













Avui a l’Estany, la pluja també ha portat un grupet d’ànecs cullerot que s’han parat a la zona nord de l’Estany a descansar en el seu viatge migratori. Els ha vist en Xavi Vila al matí i jo els hi que pogut fer aquesta fotografia dolenta per la tarda mentre començava a ploure. A la vegada un parell de reinetes cantaven a la zona de l’Estany als Amaradors.

De fet no són els primers cullerots en veure's per l'Estany. El passat 1 de març hi havia 3 ànecs culerots acompanyant una xivita a la llacuna de Casa Nostra als Aiguamolls de la Puda que van ser vistos per en Xavi Vila.

Els cabirols continuen per Can Morgat


















Aquesta tarda m'ha sorprés aquest cabirol que estava pasturant tranquil·lament pel prat de la llacuna de l'Artiga a Can Morgat. Mentre jo enfocava el telescopi
despreocupadament cap a la llacuna, al meu costat i d'esquenes a mi un cabirol menjava també despreocupadament. Just el temps per treure la màquina de fotos i fer un parell d'instantànies que ella, perquè era una femella, m'ha vist i ha fugit cap al bosc, de fet el que solen fer les femelles quan em veuen, ja,

Però n'he tret una imatge preciosa, gairebé podria afirmar que un somriure de complicitat que ja em val, fina la propera que ens veiem.

Cigonyes, esparver, corriols, la natura ja bull de vida

Amb els primers temporals, pluges i canvis de temps la natura es revolta, i comencen a arribar els primers ocells migradors.

El dia 8-3-08 a la llacuna d'en Margarit hi havia 2 corriol petit, que ja els havia vist uns dies abans en Jordi Burch al mateix lloc. També un blauet a la riera d'en Morgat, un grasset de muntanya a la llacuna de l'Artiga, que s'està començant a emplenar, i un becadell a la bassa de la Deu de Can Morgat.
A la llacuna de Casa Nostra als Aiguamolls de la Puda , ja el dia 2 de març es van veure 12 cigonyes, de les quals almenys 6 eren cigonyes en pas migratori que es van unir amb unes 6 de les cigonyes que es van alliberar fa una setmana, a la mateixa zona. El dia 8 de març encara eren 9 les cigonyes vistes, algunes amb anella i un mínim de tres sense anella, o sigui en pas.
En mig de les cigonyes s'hi poden veure collverds, gavines, i fins i tot una gamba roja pintada (Tringa erythropus), la tercera citació de l'espècie a la comarca del Pla de l'Estany.

Mentre obserbava les cigonyes com menjaven granotes per la llacuna en un costat va aparèier un mascle d'esparver preciós que es va aturar en un arbre al mig la llacuna. Estava perseguint tudons, però les cigonyes no li van fer cap cas, els ànecs si.

La orenetes ja son aquí

El dia 3 de març es van veure unes 25 orenets vulgars volant sobre l'Estany de Banyoles un dia de forta tramuntana.

Les cigonyes de Casa Nostra en llibertat


La setmana passada es van alliberar 11 de les 13 cigonyes que formaven part d'un programa de reintroducció de l'espècie a l'Estany de Banyoles. Les dues restants s'alliberaran properament amb l'escola de Casa Nostra. El projecte és de la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya conjuntament amb l'Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l'Estany.
Les cigonyes havien estat mantingudes en captivitat per tal que perdessin el seu instint de migració i així assegurar que els exemplars es quedessin a l'Estany i no tornessin els seus llocs de naixement. Els exemplars eren polls salvats de nius que sovint no tiren endavant i s'acaben morint.
Les cigonyes han estat anellades amb anelles de pvc visibles a distància i s'han col·locat uns nius artificials per fomentar la seva nidificació. A l'entorn s'han creat uns aiguamolls per oferir un ambient ideal a l'espècie que afavoreix a les poblacions d'amfibis i crancs dels que s'alimenten.
Fotografies de la zona, amb les cigonyes. Carles Feo.

diumenge, 2 de març del 2008

Els primers xarrasclets a l'Estany, no fallen mai al febrer


Us adjunto un article de Jordi Burch del 22 de febrer de 2008 sobre diverses observacions a l'Estany:

"Ahir després d'uns dies de núvols i poca pluja vaig decidir visitar les llacunes de Can Morgat, amb mitja hora ho vaig tenir tot vist, eren les 4 i només vaig observar, les dues polles d'aigua i el bernat caçant a l'Aulina aprofitant la poca aigua. Ja es sentien les granotes cantant a un ritme constant.Mentres marxava van sobrevolar la zona 4 cornelles.El meu objectiu era anar a l'anomenada llacuna de les cigonyes. Al arribar em vaig desmotivar bastant (fet que comentaré al final). Llavors vaig deixar una mica de grana i cacauets a la menjadora i em vaig posar a l'aiguait per esperar. Vaig poder observar i fotografiar fins a 7 espècies en cosa de 3/4 d'hora, hi van venir: Mallarenga carbonera, Mallarenga blava, Pardal xarrec, pinsà comú, cadernera, pit-roig i verdum. La mallarenga carbonera es mostrava tolerant amb el pardal xarrec però en canvi es mostrava realment agresiva amb les altres espècies.

La sorpresa estava per arribar, quan portava cosa de mitja hora vaig sentir un soroll d'aigua a l'estanyol d'en Montalt i girant una mica el cap vaig veure que eren una parella de coll-verds buscant un lloc per criar.Quan ja marxava en mig de la parella de coll-verds veig un ànec més petit i les meves pulsacions es van accelerar al veure que era un Xarrasclet. Em vaig quedar una estona observant i fotografiant l'ocell, mentre passava el temps vaig adonar-me que el Xarrasclet es movia amb la parella, acompanyant-los anessin on anessin de dins l'estanyol i la parella semblava que no els hi molestava. De sobte va apareixer un mascle de coll-verd enmig del canyís i sense pensar-s'ho dues vegades va foragitar la parella i el Xarrasclet tot darrere. Van marxar direcció a l'estany. El Xarrasclet el vaig poder veure mes tard a la zona dels desmais, entre els morells cap-roig. Finalment com he comentat en un moment del text, al arribar a la llacuna em va sorpendre un estol de 30 gavines, que al cap d'unes voltes es van parar a l'aigua. I un home que cuida la finca em va comentar que el matí n'estava ple (ell es pensava que eren gavians).

Sembla ser que són les gavines de l'Estany, fugen dels reclams de la pesquera? fugen dels gavians? Han trobat el millor lloc?
Jordi "