dilluns, 25 de gener del 2010

La segona i tercera sessió d'anellament de la Puda amb resultats normals

Els dies 13 de gener i 2de gener es van realitzar la segona i tercera sessió hivernal del projecte Sylvia d'anellament científic a La Puda.
Com que hi ha pocs fruits, no hi ha fruit de piracant i només alguns d'herura, hi ha poca presència de tallarols, tords i merles. En canvi sort de les mallerengues. Tampoc hi ha gaires pinsans que a l'hivern solen caure sovint a les xarxes.

Els resultats han estat els següents:

El dia 13 de gener 28 captures, 14 anellaments, un no anellat i 13 control
1 merla
6 rossinyol bord (un de 5,5 anys d'edat)
6 pinsà comú
5 reitit (un de 4,5 anys)
3 mallerenga carbonera
1 mallerenga blava
2 mallarenga cuallarga
1 bruel (un de 5,5 anys d'edat)
1 raspinell
1 mosquiter
1 cargolet

pel que fa al dia 23 de gener: 26 captures, 11 anellament i 15 controls
7 mallerenga carbonera
4 reitit
2 mallerenga cuallarga (una de 4,5 anys)
2 mallerenga blava
2 rossinyol bord
2 bruel
2 cargolet
3 merla
1 tord
1 picot verd anellat el 2009

dimarts, 19 de gener del 2010

Les fredelugues, els esplugabous i les cigonyes novetats més destacades del XVI cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2010

Les fredelugues, un dormidor d’esplugabous, són els fets a destacar com a dada més curiosa. També cal anomenar les dues cigonyes que romanen a la zona de la Puda. Per la resta d’espècies es mantenen els valors habituals de les espècies comunes de l’Estany. Els gavians augmenten lleugerament respecte l’any 2008 i 2009, però no assoleixen les xifres elevades d’anys anteriors.









Fredelugues al Pla de Martís (Jordi Burch).





Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/




Participants de Limnos en el cens de l'estany (Foto. J. Butron)

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Al riu Fluvià es fa un cens des de la resclosa de Serinyà fins a Fares, ja a la Garrotxa (aquest any coordinat amb l’Associació de Naturalistes de la Garrotxa); i a l’Estany s’inclouen les zones de l’entorn del mateix Estany i el Pla de Martís. Aquest any el cens s’ha realitzat diumenge 10 de gener a l’Estany i dissabte 16 al Fluvià, tot i que s’han recollit totes les dades interessants fins el 20 de gener (algunes encara pendents d’actualitzar).




Com en anteriors edicions s’ha seguit amb una tendència amb continuïtat marcada en la majoria d’espècies, tot i que l’hivern especialment fred ha portat alguna sorpresa. La més destacada l’entrada de grups molt nombrosos de fredelugues, un ocell petit negre i blanc amb un plomall al clatell, que sovint trobem en camps de conreu, i que ha assolit xifres rècord superiors als 1.000 individus escampats pel Pla d’Usall i el la de Martís. Una altra novetat ha estat la recuperació d’un dormidor a les ribes de l’Estany de 50 esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. També es va poder comptar la parella de cigonyes que aquest any han criat a la zona de La Puda, i que s’han quedat a passar l’hivern a la zona. Hem de recordar que aquests exemplars provenen de reintroduccions on se’ls intenta fer perdre l’instint de migració, i per això és habitual que es quedin per aquí.



Pel que fa a la resta d’espècies, la majoria mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. La fotja, una mena d’ànec de color negre i bec blanc, ja s’ha fet l’espècie més abundant a l’Estany a l’hivern (exceptuant els gavians), enguany amb un nou rècord, però similar als últims anys. El cens ha estat satisfactori també pel nombre de morells cap-roig, una mena d’ànec capbussador també en augment com les fotges.



Una de les dades més destacades de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres mitjanes, no tant baixes com el 2008 (700 exemplars) ni el 2009 (1000 exemplars), però lluny dels gairebé 2000 gavians que hi havia a l’Estany en altres ocasions. Normalment la població anual de gavians oscil·la entre els 1000 i els 2500 exemplars, i els mesos amb més presència son de l’agost al novembre. Enguany s’ha detectat una disminució del nombre de gavians, especialment entre setmana, quan a l’abocador de Puigpalter s’efectuen tasques per espantar els gavians, però els cap de setmana s’assoleixen altre cop valors habituals entre aquestes xifres.



Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència de 17 individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una de les dues oques egípcies i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens. També s’ha detectat aquest any una gran concentració d’ànecs a l’estanyol del Vilar on els hi donen menjar de forma abusiva. Denunciem que aquesta presència d’animals domèstic desvaloritza l’espai natural i el banalitza.





Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de 128 corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua, i també un agró blanc, espècie d’interès.


Descarregat el pdf amb els resultats totals i una comparativa des de 1995 a:

https://docs.google.com/fileview?id=0ByqSvr27XJ6xYWRlY2NjMmYtYzg0Yy00ZDdkLTlkNTEtODAzZTUzNGQ4NDhl&hl=ca

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. En aquesta ocasió han participat 13 persones en el total dels dos censos.



LIMNOS-Ecologistes de Catalunya



Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany-

www.limnos.org limnos@limnos.org

Un ànec mandarí per l'estany de Banyoles

Ànec mandarí (Foto Ramón Casadevall)

Des de fa uns dies per l'Estany de Banyoles es pot veure aquest ànec mandarí mascle (Aix galericulata). Un animal preciós, procedent molt probablement de captivitat, és a dir que se li ha escapat a algú o l'han deixat anar. Malauradament tot i ser molt bonic no hauria d'estar a l'Estany. Hem d'evitar convertir l'estany en un zoo, o en una granja i cada cop hi ha més animals escapats per la zona, el cigne, l'oca agípcia, ànecs muts, etc... Això tot i que per a molts sembli bonic, banalitza l'estany i li fa perdre valor natural.

L'ànec mandarí és un ocell procedent d'Àsia. A Europa degut a escapaments a Gran Bretanya, fa anys que hi ha una població naturalitzada, és a dir ànecs mandarins salvatges europeus. Això fa que si es veu un ànec mandarí, i aquest té comportament salvatge és una raresa i una novetat ornitològica a destacar. En canvi si es comporta de forma confiada, hem de sospitar que s'ha escapat d'una granja o casa particular.

A veure si s'està molt de temps per l'Estany. si el voleu veure el trobareu al costat l'Oficina de Turisme durant el dia o a l'estanyol del Vilar a la tarda.


dilluns, 11 de gener del 2010

Impressionant irrupció de centenars de fredelugues, entre les quals s'ha vist daurada grossa

Imatge de la daurada vista a Cornellà (Jordi Burch, 10-1-10)

Cada hivern es solen veure estols de fredelugues per zones agrícoles de la comarca, especialment pel Pla de Martís o pel Terraprim d'Empordà. però aquests estols mai passen de 100 o 200 exemplars. Amb l'entrada de vent fred d'aquests dies hi ha hagut una entrada impressionant de fredeluga a tot Catalunya.

En total s'han vist més de 1.000 fredelugues en diversos estols de 100 a 300 individus repartits pel Pla d'Usall i de Martís. (Xavi Vila el 9-1-10, i Carles Feo i Jordi Burch el 10-1-10).


També s'han vist grups a Cornellà del Terri (Jordi Burch) i a Pujals dels Cavallers (Toni Llobet), d'entre 50 i 100 exemplars.

Es probable que hi hagi altres estols a altres zones agrícoles de la comarca.


Enrtre mig dels estols de fredelugues s'han pogut veure una espècie escassa i poc vistosa. La Daurada grossa (Pluvialis apricaria) és una espècie de costa de veure a la comarca. Enguany juntament amb els estols de fredelugues s'ha vist 3 exemplars de daurada grossa al Pla de Martís i una a Cornellà del Terri, prop del veïnat de la Banyeta.


Un visó americà a l'estanyol Nou de Can Cisó

El diumenge 10 de gener mentre feiem el cens d'ocells hivernants de l'estany de Banyoles, he pogut gaudir un moment de la visió d'aquest petit mustèl·lid instroduït a la riba de l'estanyol Nou de Can Cisó. feia temps que no en veia cap, tot i que la seva presència és coneguda a la zona, compartint l'espai amb la llúdriga, també molt difícild e veure i detectar.

Curiosament mentre el visó estava sobre uns canyissos, arran d'aigua, per sobre li passava un rascló enfilat al canyís. Al cap d'un moment s'ha tirat a l'aigua.

divendres, 8 de gener del 2010

Novetats ornitològiques a primers d'any

dimecres 6 gener 2010

3 Becadells comuns (Gallinago gallinago) Llacuna dels Amaradors / Banyoles (PES) [Carles Feo I Quer ]

2 Cigonyes blanques (Ciconia ciconia) Llacuna de Casa Nostra / Banyoles (PES) [Xavi Vila]

1 Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) Passeres dels Amaradors / Banyoles (PES) [Carles Feo I Quer ]

dimarts 5 gener 2010

1 Botxí meridional a Porqueres [480/666] (Lanius meridionalis) [Oriol Clarabuch ]