dijous, 15 de novembre de 2007

La tramuntana ens porta un grasset de muntanya

Fa dies que no surto, però avui feia un d’aquells dies en que l’Estany està fantàstic. La tramuntana s’endú a persones i el fred buida l’entorn de l’Estany de visitants i curiosos. L’Estany mostra una cara difícil pel fred i el vent, però a la vegada el joc de llums i colors és una de les imatges més boniques que pot tenir l’Estany. El blau sorgueix de l’aigua, el cel clar, la llum baixa brillant ataronjada, el color dels arbres, les fulles esquitxant el cel i tot plegat en la solitud d’un racó de l’Estany.

Passejo per les llacunes i l’Estany per veure alguna bestiola. A les llacunes fa dies que no hi ha res, els caçadors han fet net, i la manca d’aigua ha fet la resta. Això si, he quedat sorprés del gran nombre de pinsans que volaven arran de terra fugint del vent. Ha estat més fàcil veure’ls que de costum, es mouen més lents.
A la llacuna Matgarit un ocell semblant a una cuereta belluga la cua a munt i aval per a riba, posant-se de potes a dins l’aigua. El color i la forma però són diferents i al moment la puc identificar com un grasset de muntanya (Anthus spinoletta) , una de les poques citacions de l’espècie com a hivernant a la comarca. També a la llacuna de l’Artiga més trista i deserta sense les balques que han tallat, m’ha sorpés el vol d’un simpàtic blauet. La resta, merles, pitroig, pardal xarrec, dos gaig, cuereta blanca, ...
A l’Estany la tramuntana bufa fort i hi ha un munt de fotges arrecerades a la riba dels Amaradors, on hi toca menys el vent. Fins i tot un bernat pescaire a les ribes de l’Estany, amb les potes en remull, una imatge gens habituals, i un corb marí que surt volant de prop la riba espantat. Me’n torno a casa.