Aigua i vida sorgeixen al Pla Martís i Usall després de la llevantada

Una bona llevantada ens va visitar els dies 5 i 6 de març, durant quan van caure uns 100 mm de pluja a Banyoles que van fer desbordar just l'Estany de Banyoles, que va arribar al seu límit màxim, quan dies abans estava a nivells molt més baixos dels normals. Diuen que no plovia tant des del 2008?

Imatges del sud de l'estany, la zona de La Puda, inundat, a punt de vessar a la carretera.

Riera de Can Morgat a Porqueres inundant la ribera en una zona recentment restaurada per ampliar al bosc de ribera i la zona d'inundació. Aquest espais retenen l'aigua i suavitzen la pujada del nivell de l'estany disminuint el risc d'inundacions.

La pluja a Banyoles i la pluja a l'Alta Garrotxa van fer carregar l'aqüífer subterrani d'aigua que va passar d'una pressió propera a l'1,5, fins primers als 3 i després superior els 4 (dades aproximades no oficials) en els piezòmetres localitzats a l'Estany i a la platja d'Espolla. A aquestes pressions és quan el sistema de brolladors i surgències del Pla de Martís i d'Usall s'activen, l'aigua té prou força per superar els més de 40 metres de desnivell que tenen respecte a l'Estany de Banyoles, i l'aigua neix de sota terra.

Platja d'Espolla, encara no plena del tot però gairebé, el 7/3/13.

Els brolladors de la Mussoga a Usall, els de la Deu que Quel simó, la d el'Orella, els de la platja d'Espolla, tots els brolladors es van activar i van començar a rajar aigua el dijous 7, fins a deixar-lo mig ple, i el divendres 8 l'estanyol d'Espolla (diguem-ne platja o clot d'Espolla) a estava del tot ple, el rec de desguàs anava i els saltants de Martís o d'Espolla també. Altre cop l'espectacle de la natura i de l'aigua entrava en acció.

 
Imatges del Saltant de Martís a Esponellà.



Video dels saltants de Martís a Esponellà que vessen les aigües de la Platja d'espolla al riu Fluvià.

Al moment l'aigua atrau a ocells, amfibis i altre fauna. Arriben els esplugabous i les gavines, després els ànecs collverd, es veure orenetes, i fins i tot rapinyaires com l'arpella pàl·lida o el xoriguer. També hi arriben els amfibis. Els primers a cantar de forma abundant son les ganotetes de punts (Pelodytes punctatus) i els gripaus corredors (Bufo calamita). també alguna tímida reineta (Hyla meridionalis). En els propers dies desenes i centenars d'amfibis s'uniran en una orgia deixant postes d'ous a tort i a dret. El dissabte 9 ja estava l'estanyol i el rec ple de filaments negres de postes d'ous de gripaus d'esperons. En pocs dies sortiran els capgrossos, i també naixeran els triops, uns crustacis molt singulars que habiten en aigües temporals com les d'aquest estanyol.



Malauradament el mateix dissabte alguna de les surgències d'aigua han deixat de rajar, les més elevades, i es probable que si no plou en els propers dies, l'aigua es torni a escolar cap avall. esperem que doni temps a alguns amfibis a acabar el seu cicle vital abans no s'assequi de tot la llacuna. També pot passar que ens arribi un nou front de pluges i pugem gaudir de més dies d'aquest espectacle.

Una de les zones humides més desconegudes del Pla de l'estany és la zona de les Llacunes al Pla de Martís. Una llacuna que inunda diversos camps i que assoleix mides molt importants.

El riu Fluvià també anava ple d'aigua a la resclosa de Martís.