Us enllaço aquesta notícia apareguda al Diari de Girona, a partir de l'Agència catalana de Notícies.
OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l'Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
"Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d'unes hores al seu refugi habitual", explica el cap de l'àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.
Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s'enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l'any 2005, s'han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.
Més enllà de la Garrotxa
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d'influència es limitava a la Garrotxa. S'ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l'Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l'Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. "Són animals que necessiten molt d'aliment", explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s'hagin localitzat.
El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d'en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l'Europa central però una autèntica "raresa" a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d'això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.
Una altra dada que han conegut els experts és el procés d'aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d'Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d'aquí durant tot l'any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d'octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s'intentarà saber què fan els mascles durant tot l'any o per què no crien aquí les femelles.
Un bon bioindicador
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de "bioindicador"; és a dir, que permet conèixer quin és l'estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà "impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació".
Més informació en aquests enllaços:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/22/ratpenat-mes-gran-deuropa-dorm-fageda-menja-lestany-banyoles/591988.html
http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=9239&t=El+ratpenat+m%C3%A9s+gran+d%E2%80%99Europa+ca%C3%A7a+a+l%E2%80%99Estany+de+Banyoles+i+dorm+a+la+Fageda+d%E2%80%99en+Jord%C3%A0
http://es.wikipedia.org/wiki/Nyctalus_lasiopterus
OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l'Estany de Banyoles a la recerca de menjar."Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d'unes hores al seu refugi habitual", explica el cap de l'àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d'influència es limitava a la Garrotxa. S'ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l'Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l'Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. "Són animals que necessiten molt d'aliment", explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s'hagin localitzat.
El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d'en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l'Europa central però una autèntica "raresa" a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d'això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.
Una altra dada que han conegut els experts és el procés d'aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d'Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d'aquí durant tot l'any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d'octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s'intentarà saber què fan els mascles durant tot l'any o per què no crien aquí les femelles.
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de "bioindicador"; és a dir, que permet conèixer quin és l'estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà "impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada